Camins
Si un dia ens trobem
pel camí que va vora les oliveres
i un raig de llum travessa un núvol
i ens il·lumina les passes...
Les paraules seran acompliment i espera.
El bes serà llaminadura fràgil.
Només l'esguard serà tan lliure
de mirar ben endins, com sempre.
Només l'esguard ho dirà tot.
Si un dia ens trobem, al camí de les oliveres...
...ens direm: "Bon dia pel matí!" Si és pel matí, clar.
ResponEliminaBon dia, també ja sigui al migdia o a la tarda... és un plaer haver-te trobat, Jp!
EliminaLo important es trobar-se, de vegades les paraules sobren.
ResponEliminaCom m'agraden les oliveres!
Aferradetes de dilluns.
És cert, a vegades no calen...
EliminaA mi també m'agraden molt les oliveres i moltíssim els camins.
Aferradetes de trobada!
Els camins van a un lloc o altre.
ResponEliminaSempre, això segur, a vegades és on volem anat, però no sempre.
EliminaPreciós trobar-se al camí de les oliveres... I només una besada i l'esguard lliure de mirar, no caldran paraules...
ResponEliminaI parlant decamins he recordat els de Sopa de Cabra:
Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols,
Camins sota les estrelles,
camins que ara no hi són...
Petonets, Carme.
Moltes gràcies M Roser!
EliminaQue misteriós aquest poema...
ResponEliminaSí? Va com va això...
EliminaAl país de l'olivera
ResponEliminahi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d'argent...
Preciós el teu poema, que m'ha dut a pensar en aquest. Cada olivera és, de fet, un poema esperant a ser llegit...
Gràceis pel teu poema, l'afegeixo! És molt bonic.
EliminaLes oliveres sempre tenen somriures d'argent, està molt ben trobat.
Això de no poder entrar fàcilment als blogs nous és incòmode per a mi.
ResponEliminaSí que ens trobarem sota les oliveres, Carme. Són un bon lloc per descansar en el camí, sota la promesa d'olkis i bàlsams beneficiosos. I repenjats als troncs més vells i amb més saviesa de la Terra. Que siguis feliç.
Em sap molt de greu que el format d'aquest blog no et sigui còmode, Olga.
EliminaM'agradarà molt que ens trobem, doncs... sentirem les bones olors dels olis i bàlsams beneficiosos i ens encomanarem saviesa d'aquests vells troncs. Que mai no n'hi ha prou d'aprendre... mai.
Que siguis feliç, tu també, Olga! Una abraçada.