Interiors



Cal mirar-nos endins, de tant en tant.
Hi tenim tota una història.
Fem espai i netegem entre les runes.
I deixem que entri la claror.
Estimem les estances interiors,
per a poder estar-hi bé,
amples, netes,
sense neguits que ens trasbalsin.

Anar fent anys ens hi ajuda.


 

Comentaris

  1. Crec que ho has resumit molt bé, anar fent anys ajuda.

    Una cova, on hi entra la claror (no massa), just per a ventilar.
    Molt maques les fotos.

    Aferradetes de tarda, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que ajuda, amb els anys veus les coses d'una alta manera... al menys jo em sento més endreçada interiorment que quanera jove.

      Aferradets, preciosa!

      Suprimeix
  2. Doncs sí, de tant en tant cal mirar dins nostre i endreçar, desfer-nos d'allò que ja no ens fa servei i poder deixar entrar allò nou, i sobretot, llum i esperança.

    Bon vespre, Carme

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ho intentem d'anar fent endreça i neteja i intentar-ho, ja és fer-ho. Poc apoc, anem ordenant idees i sentiments.

      Bon vespre, Núria!

      Suprimeix
  3. Fer anys té els seus pros i els seus contres. Tal com ho expresses tu Carme guanyen els pros.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No et pensis que no els veig els contres, que en té i molts, sobretot pel que fa a la salut i a la part més física del benestar, però potser d'això ja en parlaré un altre dia. Avui m'he quedat amb els pros.

      Suprimeix
  4. La primera foto sembla un ull que des de dins, contempla tot el que passa...Fer endreça de les coses de dins té la seva dificultat, ja que les hem fetes molt nostres, però segur que d'alguna ens en podem desfer...
    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot és no tenir por de mirar i anar fent feina de formigueta, poc a poc se'n fa molta de feina...

      Petonets

      Suprimeix
  5. Ocupar un espai buit requereix en primer lloc identificar els ocupants anteriors. Un cop fet això, el podem habitar sense descartar mai el diàleg. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En entrar a la balma, no puc evitat de pensar en qui i com l'0havien habitat o utilitzat. En aquest cas és difícil de saber, però la curiositat persisiteix. Em va agradar trobar-la neta (a vegades aquests llocs i racons fan pena) i suposo que és aquesta netedat i l'espai lliure de noses, que em va fer pensar aquesta idea dels versos. Una abraçada, Olga!

      Suprimeix
  6. I quina sensació de recer més confortable, a poc que aquestes estances interiors estiguen com han d'estar...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí!!! sorprenentment estaven,com veus netes i sense noss ni obstacles. Una alegria veureles així.

      Suprimeix
  7. El nostre món interior l’hem de cuidar tant com puguem. Sense oblidar la llum de fora. Sobretot per fer poemes com aquest!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una feina de la qual ningú se n'hauria d'escapar, cuidar-nos interiorment. I tens raó, no podem oblidar la claror que ens ve de fora, dels altres, dels intercanvis, de la riquesa dels punts de vista aliens.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars