Publicat per

Barana



Veig la claror,
dels joncs inexistents.
Per les escletxes
podem tastar la vida
que passa enllà dels murs.


Comentaris

  1. sa lluna17 de març del 2021, a les 16:34

    És com ho veig ara, tasto la vida més enllà de les finestres.
    De vegades penso que només és un miratge...

    M'agrada molt la foto i més el teu poema.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 de març del 2021, a les 18:45

      Tots estem una mica igual, és com mirar i no tocar...

      M'alegro que t'agradi. Es veien els camps a través de la barana i ho vaig trobat bonic.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. xavier pujol17 de març del 2021, a les 21:31

    Els no-joncs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 de març del 2021, a les 18:48

      Em va semblar una metàfora de les absències que vivim. No pas de les tristament definitives, sinó de les obligades pels confinaments.

      Com que ens comuniquem amb les persones a través de tants mitjans que tenim, es una mica com aquestes escletxes dels no-joncs que ens permeten veure una mica els joncs de veritat (en aquest cas els camps).

      Elimina
  3. M. Roser18 de març del 2021, a les 19:06

    Quina composició més bonica, ets tota una artista...Per enre aquests joncs virtuals, veiem la realitat de la vida que passa...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 de març del 2021, a les 20:56

      La realitat sempre la veiem a través d'alguna cosa o altra, ni que sigui pel filtre dels nostres propis ulls. Aquesta barana és uan metàfora de moltes coses... Petonets, maca!

      Elimina
  4. Sergi19 de març del 2021, a les 7:17

    És com la caverna de Plató, podem veure gairebé només les ombres del que hi ha més enllà, però difícilment podrem veure la realitat a través d'aquesta barana si no és que ens hi acostem molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de març del 2021, a les 18:37

      Les escletxes són prou grans per veure-ho bé si t'hi acoses... però com dius t'hi has d'acostar molt.

      Elimina
  5. Anònim19 de març del 2021, a les 10:59

    Encara que sigui a través de petites escletxes sempre va bé poder veure-hi més enllà, veure una mica de llum, imaginar... i tastar aquests bocins de vida.
    Molt bonic el poema i la fotografia, bona combinació com sempre fas.
    Petons, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de març del 2021, a les 18:38

      Moltes gràcies, Núria! Encara que sigui a tastets, no podem deixar escapar bocins de vida... Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars