Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
M'has fet recordar que de petita anàvem a comprar el vi, a un carreró on hi havia un datiler que penjava com en el teu dibuix. Des del cantó a la bodega hi havia poca distància, els separava el datiler i nosaltres fèiem una aturadeta per menjar-ne més d'un. 😉
ResponEliminaBona tanka, nina.
Aferradetes!
Jo crec que a aquests dàtils no els van deixar madurar... al pocs dies d,haver-la vist així , amb boletes grogues, ja no quedava rastre dels datils, tot podat!
EliminaAferradetes, preciosa!
Com sempre fas, aquarel·la i poema, en aquest cas tanka, combinen a la perfecció.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaM'agrada una tanca dibuixada i una tanka poètica...Potser la pluja d'aquests dies ha fet caure els dàtils, pluja marró!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No, no, no han caigut per la pluja. Estava tot podat! Bon dia M Roser!
EliminaCom a Sa Lluna, m'has fet recordat una vella palmera ja desapareguda que també s'omplia de penjolls de dàtils (tot i que aquests no es podien menjar) i que ens oferia la seva ombra "filtrant retalls de cel i de sol". Ja veus, la teva tanka sobre una tanca ha tingut l'efecte contrari a l'esperat pel seu nom i ens ha obert la porta dels records. :-)
ResponEliminaNo sé distingir, així, tal com jo els vaig veure, petits i grocs, si són dàtils que es poden menjar o no... com que no els he pogut veure crèixer, no sortiré pas de dubtes. Suposo que si es poguessin menjar no els haurien tallat abans de deixar-los madurar. No ho sé...
EliminaM'alegra obrir les portes dels records, malgrat el títol del post. Gràcies, Mc!
Original el títol, original i molt ben trobat "En clau de sol".
ResponEliminaPrimer havia posat "sol sostingut" però ho vaig canviar... gràcies, Helena!
EliminaUna tanca molt ben dibuixada i una tanka que la descriu perfectament!
ResponEliminaMolt bonic tot, Carme, una abraçada!
M'alegro que t'agradi, Núria! Una abraçada.
EliminaAmb una Tanka, dibuixada amb taques, descrius una tanca.
ResponEliminaCom les pinzellades puntillistes de Marian Oliveras Vayreda.
Bona tarda Carme.
Bona tarda, Pere! Moltes gràcies pel teu comentari!
Elimina