Solitud
AGUS Per la serra de Ponent
La solitud
a la vora dels pals
es fa més ampla.
.........................................................Carme Rosanas
Una figura
de tant que caminava
era migdia
...................................................Xavier Pujol
Era migdia,
el camí inacabable.
Ofec i enyor.
.......................................................Carme Rosanas
Ofec i enyor
a la vora dels pals.
Plors i tristesa.
a la vora dels pals.
Plors i tristesa.
...............................................sa lluna
Plors i tristesa.
Les passes mesurades
ens encarrilen
.........................................................Carme Rosanas
... i llarga ! :)
ResponSuprimeixSalut !
Sí, sí, també, també.... Salut, Artur!
SuprimeixVes per on la foto m'ha recordat, quan de jove anava sola per les nostres muntanyes...Potser els pals em fan pensar massa en la civilització!
ResponSuprimeixBon cap de setmana, Carme.
Sí, els pals, per a mi, ho espatllen tot... I n'hi ha per tot arreu.
SuprimeixA vegades anar sol va molt bé. Durant una llarga època jo sortia cada dia a caminar sola. Després una amiga va decidir acompanyar-me cada dia i vam anar molt i molt temps les dues. Ara, no sé perquè em fa més mandra que abans anar sola. Bon diumenge, M Roser!
... i feixuga!
ResponSuprimeixAquesta foto em diu que el camí és més llarg del que un voldria.
Aferradetes de dissabte assolellat.
Sí, pot ser molt feixuga, també! I a vegades el camí sembla etern de tan llarg... aferradetes, bonica!
SuprimeixEl meu blog és menys solitari amb aquesta entrada enllaçada!
ResponSuprimeixQue bonic! Gràcies, Helena!
SuprimeixUna figura
ResponSuprimeixde tant que caminava
era migdia.
Era migdia.
SuprimeixEl camí inacabable.
Ofec i enyor.
Ofec i enyor
Suprimeixa la vora dels pals.
Plors i tristesa.
Plors i tristesa.
SuprimeixLes passes mesurades
ens encarrilen.
Moltes gràceis Xavier, moltes gràcies sa lluna.
Suprimeix