Rosa dels vents del Turó de Can Mates


Dalt del Turó de can Mates
hi ha una rosa dels vents.
El dia que vaig pujar-hi 
bufava des de Ponent.


Si mirava al Nord-Oest
com que el Mestral no ventava,
em mirava Montserrat
que és la muntanya més màgica.


Si arriba la tramuntana
no pugis fins la carena
que se t'endurà la bici
i seràs ànima en pena.


Si el Gregal pentina el poble
te n'arribarà l'olor
de glicines, de geranis 
i del gessamí més bo.

En Xavier Pujol fa la seva aportació amb vent de Llevant:

De llevant arriba un aire
que anuncia un nou canvi
de bondat se sent la flaire
ai, si ho veiés el meu avi.
.............................................................................Xavier Pujol


Una cançó molt adient que m'ha ofert i m'ha recordat sa lluna:


Faci el vent que vulgui fer,
si és el vent de l'art que bufa
ens allibera i captiva
per molt que sigui invisible

.......................................................................Helena Bonals

Comentaris

  1. De llevant arriba un aire
    que anuncia un nou canvi
    de bondat se sent la flaire
    ai, si ho veiés el meu avi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Llàstima que no tinc la foto de la L de Llevant, sinó la posaria amb els teus versos. Posaré els versos sense la foto... gràcies per participar del meu post!

      Suprimeix
  2. Quan he vist la rosa dels vents, he pensat amb aquesta
    cançó.

    Molt maques les fotos i molt bons els teus versos.
    Aferradetes, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies per completar el meu post amb aquesta cançó. Feia molt temps que no l'escoltava, i la trobo molt adient.

      Suprimeix
  3. Un bon recital de versos , ben airejats ! ;)

    ResponSuprimeix
  4. Les lletres sobre els pedestals també formen part de la rosa dels vents? És la inicial de cadascun, en la seva direcció?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, és com una mena d'escultura múltiple. Les lletres formen part de la rosa dels vents i la inicial de cadascuna senyala, no pas la direcció del vent, sinó d'on ve el vent, o sigui si tu mires la T de tramuntana, et venta de cara.

      I al mateix temps (encara que a les fotos no s'aprecia bé) cada inicial és com una mena d'escutura, ja que per veure-la bé, tal com es veuen a la foto, la lletra completa, t'hi has de posar molt de cara perquè se superposin dos nivells diferents de l'escutura de pedra. Si t'hi poses una mica en diagonal la lletra es desdibuixa.

      Suprimeix
  5. Faci el vent que vulgui fer,
    si és el vent de l'art que bufa
    ens allibera i captiva
    per molt que sigui invisible.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena. El ben de la poesia, sempre es un bon vent, tant si és suau com si bufa fort.

      Suprimeix
  6. Puc fer una crítica positiva??? La foto ha d'anar així: a dalt la Tramuntana, Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí (o Llebeig) i Mestral.
    Enfilats al piló de la M deuen bufar tos els vents!!!

    Tot, pedra i mar i rutes de la vila,
    tot és del vent! La vinya, el clos desert,
    la tramuntana cau, puja i s’ enfila
    i grinyolant no deixa res per verd...
    Josep M. de Segarra.

    Bon vespre , Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que sí, M Roser, però jo la vaig fer tal com vaig arribar... i allà a terra, no hi havia ni dalt ni baix.

      Bon vespre!

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars