Colors a les tanques
Em calen colors,
mentre romancegen les hores del dia.
Jo vull veure el cel per damunt les tanques,
que es filtri la llum per entre les fulles
i aturar-los tots a la cantonada,
d'un carrer vell i prou conegut,
on tothom hi passa.
Em calen colors,
per omplir els papers, per omplir pantalles,
quan en hores grises, em sobra tant blanc,
i la boira humida difumina totes les mirades.
Em calen colors
per fer cada ratlla, per dibuixar un mot, per dir cada lletra.
Crec que, malgrat tot, no et manquen ni la llum ni els colors per seguir escrivint tan bé. Potser un xic de força que creix cada nit, però que a l'alba et torna amb plenitud.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula... els busco i sempre n’acaba trobant, de colors...
Elimina"Tots els colors del verd".
ResponEliminaI dels blaus de tots els blaus. I del roig més viu i dels grocs més lliures.
Que no se'ns en escapi cap!
EliminaEm sembla que, si una cosa no ha faltat mai en aquest blog, són colors!
ResponEliminaAquesta és la intenció, que no em faltin colors a la vida...
EliminaEl pas del temps farà de nosaltres colors, cantava l'Ovidi...
ResponEliminaJa no se n'anirà
Eliminal'ocell de tants amors.
Un plaer recordar la cançó i l'Ovidi, gràcies!
Em sembla que a tots ens calen colors que ens facin la vida més agradable...Tot i que de vegades el blanc i el gris, també ens pot donar moments de pau!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Segur que un físic o un neuropsicòleg tindrien moltes coses a dir sobre aquesta "necessitat" del color. Potser és la set de noves sensacions, atracció, embadaliment... Però, com diu la Roser, en el blanc i el gris -fins i tot en el negre- es poden trobar sensacions més tranquil·les que, de tant en tant també van bé. Però només de tant en tant, eh?
ResponElimina