Pedres de colors


Hi ha records que es difuminen, 

n'hi ha que prenen més color.

Si la mèmoria ens enganya

jo vull poder triar  cap a on.


Vull recordar que el color de les pedres

pintades per l'aigua que les feia lluir

era tan bell com si fossin precioses

i que en la fosca les vèiem sorgir

com  fanalets de colors que dansaven

amb batecs d'onades insistents.

Vull recordar una espera pacient

i no només el silenci que ens enduria la pell.

Comentaris

  1. Solem triar quan la memòria ens enganya. Suposo que volem fer dels records, imatges dolces. Suposo, també, que és una manera de protegir-nos de la crua realitat.

    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo tenia un professor de psicologia que deia que ja que sempre ens autoenganyem, el mínim que podem fer és autoenganyar-nos per estar millor i no pas per estar pitjor. Jo hi estic d'acord. Però et faries creus de la gent que s'autoenganya i per estar pitjor i no sap com sortir-se'n. Petonets, bonica!

      Suprimeix
  2. Mirades a l'aigua. Les pedres ens pinten els records preciosos de color de felicitat escollida.
    M'agrada el que li expliques a sa Lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi havia un racó, on realment les pedres eren de colors molt diferents i el mar hi ajudava. M'ha agradat exagerar-ne els colors. Gràcies, Xavier, estic contenta que t'agradi.

      Suprimeix
  3. Diuen que tendim a oblidar les coses dolentes. Sort d'això, si no no podríem viure tranquils.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Depèn... hi ha qui no les oblida mai, desgraciadament per a ells.

      Tens raó que es viu millor si les oblides o simplement si els dones un altre punt de vista. A mi oblidar no m'agrada gaire, perquè si recordo les coses que m'han passat, trobo que de cadascuna s'aprèn. Millor saber veure-les d'una altra manera.

      Suprimeix
  4. Millor recordar la esperança .... !
    Salut ;)

    ResponSuprimeix
  5. És veritat que als rius hi ha pedres de diferents colors...I, a cada color li podem posar el nom de l' emoció d'algún record agradable, i si les pedres són grises, sempre les podem pintar al nostre gust...
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bon diumenge M Roser... hem d'aprofitar els colors bonics que sempre són inspiradors...

      Suprimeix
  6. Poder triar amb quins records ens quedem estaria molt bé. Sempre els bons!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars