La tardor a les heures

 


 S'enfila la tardor, pel mur que ja l'espera,
pels camins que l'estiu encara no vol deixar.


I escriuen versos de fulles petites
i barregen colors que saben fer rimar


El teu instant dibuixa les imatges
el teu record me les posa a les mans.


I torna el temps de compartir paraules
de jocs de mans, bombolles i colors.


I torna el temps d'escriure't dins dels versos
i en cada fulla hi ha el record d'uns instant.

Fotos de la Marta Sempere (Fanal Blau)

S'enfila la tardor pel mur i jo la rebo
escoltant els mots que em vol xiuxiuejar.

Comentaris

  1. Un llibre on hi ha fulls i fulles que expliquen històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Xavier!
      Les imatges sempre expliquen històries, els versos també i les heures sobre els murs encara més. Nosaltres només les rebem.

      Elimina
  2. Els teus versos són com aquesta heura, s'enfilen i s'enfilen. Tendeixen a l'excel·lència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena... a vegades quan em surten les rimes, em fa una mica de ràbia i no ho sé evitar... i finalment... les deixo sortir....

      Elimina
  3. Una heura plena de somnis que van creixent, poc a poc.

    Petonets, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va canviant de color, va fent nous camins... aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. "I en cada fulla hi ha el record d'un instant" preciós, quants records amb tantes fulles...M'encanta l'heura i els versos que l'acompanyen!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records a segns quines edats, són quasi infinits... com les fulles... bon vespre i moltes gràcies, M Roser!

      Elimina
  5. Estimada Carme...
    T'he de dir que els teus versos m'han encisat.
    Quan vaig veure l'heura enfilant-se per la façana, vaig pensar de manera immediata en tu, i sense dubtar-ne et vaig enviar les fotos. Potser va ser la nostàlgia...Una nostàlgia agraïda.
    Entrar avui al blog després de tant de temps també me n'ha fet sentir.
    Gràcies per posar paraules als colors de la tardor.
    Saps que t'estimo molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina il·lusió que em fa veure't altre cop per aquí!
      Moltes gràcies pel records, per les teves fotos i per la possibilitat de combinar com tantes vegades hem fet paraules, imatges i versos.
      Una abraçada, bonica!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars