Hi ha la mar
Una foto d'en Xavier Pujol
Hi ha la mar,
la tardor sobre l'aigua,
futurs incerts.
Ens cal caminar junts
malgrat les giragonses.
Com els reflexos,
acompanyem-nos sempre.
Camins insòlits,
si cada barca nostra
formés part d'un estol!
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Què maca la foto! El Xavier en sap molt de captar moments. Tu en saps molt de posar-hi versos. La tardor sobre el mar... no hi pensem gaire en que la tardor és per tot arreu, també sobre el mar.
ResponEliminaEn Xavier sempre fa unes fotos fantàstiques i inspiradores... moltes gràcies, Laura T.
EliminaUn estol de barques, com un conjunt de fulles sobre l'aigua, per què no? Com un grapat dels teus poemes, que podem gaudir, per sort, en el teu blog!
ResponEliminaPoemes tardorencs com les fulles... gràcies, Helena!!!
EliminaUna fotografia i dues tankes. El futur i la companyia: dues paraules que descriuen algunes actituds del que necessitem.
ResponEliminaAll you need is...
Love, love... love is all you need!
EliminaLes persones humanes encara estem a les beceroles de la cooperació i de la col·laboració amb els altres... ens falten segles d'aprenentatge. No hem après res. Personalment i individualment sí, moltes persones han après molt, però col·lectivament som un autèntic desastre. I els pitjors sempre acaben tenint el poder...
Preciosa aquesta foto...Les barques reposant al port i les fulles seques de tardor surant sobre l'aigua blava del mar que és com un mirall que reflecteix tot l'entorn, arrissant els pals de les barques, que la mar gronxa fluixet!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Bona setmana, M Roser! Moltes gràcies!
EliminaBonica foto i boniques paraules.
ResponEliminaGràcies, XeXu!
Elimina