Paisatge a la Gola del Ter



I després de tantes pluges, tempestes, aiguats i desbordaments de rius, les platges a la desembocadura dels rius van quedar plenes de troncs dels arbres trencats i arrossegats pel corrent desbocat del riu. Semblava que no hi hauria prou força per recuperar l'espai de les platges per a la gent. Però sí, les persones humanes, a vegades, ens entossudim en alguna cosa i ens en sortim. Només a vegades. 

La platja va quedar lliure a costa de tenir una barrera inacabable de fusta apilonada que, ara,  separa la platja de la resta del món. Com un record d’algun naufragi col·lectiu que encara no hem entès.

Comentaris

  1. Ens entossudim a intentar dominar la natura a la nostra conveniència i, de vegades, sembla que aconseguim guanyar... però només són "victòries" aparents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la natura s'hi posa, a fer destrosses, nosaltres quedem petits, petits...

      Elimina
  2. Tot això em recorda el confinament que hem viscut, que encara porta cua...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la foto, la cua dels temporals... però aquesta que dius serà molt i molt llarga...

      Elimina
  3. La natura i totes les seves expressions ja estaven aquí abans que nosaltres ens entossudíssim a dominar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som uns nous vinguts que ens pensem que podem controlar-ho tot. I un maleït i minúscul virus que no té ni vida pròpia ens fa anar de corcoll.

      Elimina
  4. La gent d'aquestes comarques haurien de recuperar les estufes de llenya.
    Amb un hivern la platja quedaria neta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon aprofitament! No et pensis, hi ha molta gent que encara en té, estufes de llenya o llar de foc... a veure... ja et diré si van baixant les piles.

      Elimina
  5. A mi em sembla que ja que no vam poder al seu dia, ara podríem fer una magnífica foguera de Sant Joan prop del riu i el mar, amb tants troncs secs...
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! Donaria per mooooltes fogueres una al costat de l'altra, M Roser!

      Elimina
  6. Quina llàstima que no s'aprofiti tota aquesta fusta per fer pellets per a estufes. Un diner malbaratat per ineficàcia de les administracions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona idea, Olga, però no sé perquè em sembla que s'acabarà aprofitant d'una manera o altra.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars