dimecres, 5 d’agost del 2020

Enteranyinat de flors

En mig de la teranyina de tantes incerteses,

intentem florir, per deixar una engruna de bellesa 

a cada lloc, a cada instant, a cada passa.

12 comentaris:

  1. La imatge m'ha fet pensar en una tinció de neurones... ja veus que cadascú escombra cap a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinció de neurones... he, he, he... doncs ho trobo molt adequat, per aquesta imatge! Tinció de color Rosa, si pot ser...

      Elimina
  2. Heu deixat tantes fotos i paraules boniques a la xarxa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Merike!!!
      Tu també deixes imatges precioses a la xarxa

      Elimina
  3. Un jardí mig abandonat pot ser molt bell, i si algú es para a mirar-lo, segur que li floriran al cor flors rosa- malva, que perfumaran el seu entorn i alegraran el seu camí...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un jardí, són terrenys sorrencs vora la platja. A la Gola del Ter.

      Elimina
  4. De un bon enrenou, també en pot sortir un xic de bo !
    Salut :)

    ResponElimina
  5. "En mig de tantes incerteses"a vegades es fa difícil, però, com molt bé dius, potser ara és quan més necessitem "florir" i anar deixant llavors d'optimisme i esperança...
    Bona reflexió!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al menys ho intentem, cadascú a la seva manera. Les teves fotos Montse, floreixen cada dia i sembren bellesa i sentiments bonics a tots els que ens les mirem. Una abraçada.

      Elimina
  6. Una tasca heroica per aquestes flors, Carme, però si elles se'n surten, nosaltres també.

    ResponElimina

S'havia posat el seu millor vestit.   Havia sortit a collir les millors fruites.   N'havia comprat d'altres, que no creixien a c...