Enteranyinat de flors
En mig de la teranyina de tantes incerteses,
intentem florir, per deixar una engruna de bellesa
a cada lloc, a cada instant, a cada passa.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La imatge m'ha fet pensar en una tinció de neurones... ja veus que cadascú escombra cap a casa.
ResponEliminaTinció de neurones... he, he, he... doncs ho trobo molt adequat, per aquesta imatge! Tinció de color Rosa, si pot ser...
EliminaHeu deixat tantes fotos i paraules boniques a la xarxa!
ResponEliminaGràcies Merike!!!
EliminaTu també deixes imatges precioses a la xarxa
Un jardí mig abandonat pot ser molt bell, i si algú es para a mirar-lo, segur que li floriran al cor flors rosa- malva, que perfumaran el seu entorn i alegraran el seu camí...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No és un jardí, són terrenys sorrencs vora la platja. A la Gola del Ter.
EliminaDe un bon enrenou, també en pot sortir un xic de bo !
ResponEliminaSalut :)
Esperem que sí, Artur! Salut, sempre!
Elimina"En mig de tantes incerteses"a vegades es fa difícil, però, com molt bé dius, potser ara és quan més necessitem "florir" i anar deixant llavors d'optimisme i esperança...
ResponEliminaBona reflexió!!
Una abraçada.
Al menys ho intentem, cadascú a la seva manera. Les teves fotos Montse, floreixen cada dia i sembren bellesa i sentiments bonics a tots els que ens les mirem. Una abraçada.
EliminaUna tasca heroica per aquestes flors, Carme, però si elles se'n surten, nosaltres també.
ResponEliminaPrenem model... nosaltres també!
Elimina