Pinyes
Seques i dures.
Buides de tota utilitat.
Amb rastres d'una bellesa natural indiscutible.
Potser quan sigui hivern hi encendrem algun foc... encara,
i ens hi escalfarem el cos i l’ànima.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Hi encendrem algun foc...
ResponEliminaperò potser abans els esquirols li rosseguen el cos i a nosaltres l'ànima.
Hi encendrem foc, però cada cop l'encenem menys, el foc a terra. Sempre hi ha algun dia que en teu ganes.
EliminaSense pinyons, encara fan molta brega!
ResponEliminaNo queda ni un pinyó, ja... però fan goig i si encara les guardem, per alguna cosa serà.
EliminaTambé són molt decoratives així!
ResponEliminaHo són, sí!
EliminaEm porten directa a la infantesa, era divertit collir pinyes! (amb pinyons, millor).
ResponEliminaLes mans ben negres i els pinyons ben bons!! Trencant-los amb una pedra. I tant!!!
EliminaSi almenys ens hi podem escalfar ja hauran tingut alguna utilitat, Carme. És una foto artística, m'ho he hagut de mirar dues vegades per veure que eren pinyes.
ResponEliminaSí, per això les guardem, per encendre el foc van molt bé, s'encenen de pressa... gràcies!
EliminaHan estat útils pels esquirols que s'han menjat els pinyons...Segurament a l'hivern serviran per encendre moltes llars de foc( de qui en tingui).
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Segur que sí, M Roser! Bona nit i bona setmana...
Elimina