Arcades obertes
Carrer de la Portelleta de Sanaüja
Les mateixes arcades suporten el buit i el ple.
Si cal, el cel i el vent i la pluja
i la claror que les converteix en ratlles d'ombra
ben marcades damunt l'empedrat.
I si cal, sostenen murs i trespols i cases enlairades.
El buit i el ple, com la vida mateixa
feta d'instants sovint contraposats.
Sota les arcades, entre llums i ombres hi he trobat la poesia.
ResponEliminaQuina sort que sigui així, Xavier! Gràcies!
EliminaLa felicitat i el dolor d'estimar, de viure.
ResponEliminaBen bé això, Helena! Ho has clavat.
EliminaTestimonis d'altres temps que encara ens parlen avui dia.
ResponEliminaM'agrada la teva expressió. A vegades potser no entenem ben bé què ens diuen, però la sensació que ens parlen i que ens ho mirem i mirem amb atenció i que intentem llegir la seva bellesa sempre la tinc.
Elimina