Elixirs de llum


Buscava un elixir, no el volia pas d'eterna joventut, ni d'immortalitat, ni d'amor. Tot això ja li estava bé com estava.  Buscava un elixir de l'ara i aquí, del temps present, de l'espai lliure, d'un fluir sense mesura, d'una plenitud que retroba i se li escapa un cop i un altre, sense poder-ho evitar.

Quan va veure els elixirs de llum que havien preparat  per encàrrec  d'ella,  va triar: 

La claror groga que feia desaparèixer reixes i  límits i condicionants de tota mena. La claror blava que feia efectius els seus conjurs màgics i la claror més blanca la que deixava tatuatges tan inesborrables com invisibles sobre la pell del seu cos. 

Va aprende a fer funcionar els conjurs, la vida era més bonica amb ells.




Comentaris

  1. Hola Carme!
    Aquest cop has estat la primera en escriure el relat d'aquest mes, hehe!

    És un text molt bonic i esperançador. Que maco poder fer servir aquests elixirs que ens fan desaparèixer els límits, o els que ens deixen tatuatges invisibles damunt la pell. M'ha encantat el teu relat, gràcies.

    I gràcies de nou per participar, fins la propera.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui! Núria, m'has trobat sense que t'avisés! Que bé!

      A vegades posar una mica de màgia a la vida, va prou bé... i les teves paraules suggerien màgia. Gràcies a tu. Una abraçada.

      Suprimeix
  2. Tatuatges que no deixen marca visible... son els més duradors.

    ResponSuprimeix
  3. Molt bonic, jo aquesta vegada també hi participo però els envio directament a ella, potser algun dia també en faré un post...
    Bon vespres ben il·luminat, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estaria bé que en fessis un post. A veure si t'hi animes. Bona nit i bons elixirs de somnis.

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars