Sota del llimoner





Sota del llimoner, entre les arrels i unes pedres, hi vivia un llangardaix. La seva mida ens impressionava, les seves actituds també. Sortia com un dinosaure gegant  i es posava molt dret, coll amunt, i obria la boca com si volgués fer un bram espaordidor.  No vaig sentir mai cap so, però ell, molt digne, com si ja tingués la feina feta, es posava  a prendre el sol, ben quiet.

Jo també m'hi posava, agafava una gandula i aprofitava el sol d'hivern. 

Un dia, va caure una llimona ben a la vora del seu cau.  Com m'agradaria saber què va passar... què donaria per  haver vist com queia la llimona i l'efecte que li feia! 

Però no, no vaig veure res. I no l'he vist més. En lloc del llangardaix, hi havia la llimona. 

És insòlit prendre el sol al costat d'una llimona. La vida és estranya.

Comentaris

  1. Jo hi vaig participar, però li vaig enviar directament a ella, potser quan estiri el segon fil els posaré tots dos al blog...
    EM SEMBLA QUE SORTIRÀ UN FIL CADA DIA 2 DEL MES!

    Bona nit, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs jo no sé què passa que no hi ha manera de deixar-li un comentari avisant de la meva participació... què hi farem!

      Suprimeix
    2. Carme, quan li deixies el comentari .em sembla que has de clicar el dibuixet de Google, per que et posi el teu perfil, que està a un cantó de la finestra dels comentaris a dalt, a mi també em va passar i si no li pots deixar al seu correu electrònic.
      Molt bé la teva història, nomes desitjo que la llimona no li caigués a sobre d'ell, pobret !! ;)

      Suprimeix
    3. Gràcies, Artur! Amb el blogs de wordpress sempre tinc probleme s amvb els comentaris, però era això que em dius. Aconseguit!

      La llimona, matar-lo no el va matar, sinó la protagonista l'hagués trobat... ara no sé pas què li deiva passar, devia fugir espantat. Una llimona és un projectil prou gros per aun llagardaix.

      Suprimeix
  2. Fa de bon llegir aquest conte. La il·lustració el complementa molt bé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No estava gaire inspirada, però mira ho vaig fer igual. Moltes gràcies, Xavier.

      Suprimeix
  3. Hola Carme!
    Que bonic el teu text, i la il·lustració que l'acompanya, molt ben feta també!
    On deu haver anat el llangardaix? M'agrada aquest final, cadascú ens podem imaginar una història diferent, hehe!

    Moltes gràcies per participar al concurs. Si et ve de gust, el proper de desembre publicaré el segon fil, si t'hi animes serà molt benvinguda la teva proposta.
    Per cert, he llegit que havies tingut problemes en deixar el comentari... si et tornés a passar m'ho pots enviar pel correu electrònic (espilldaurat@gmail.com)
    Gràcies de nou, salutacions

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Núria,
      Moltes gràcies. Sí que continuaré participant. M'alegro que t'agradi el meu text. Passaré pel teu blog.

      Suprimeix
  4. Un bon conte, Carme, insòlit i divertit. És possible que posats a triar ens agradi més prendre el sol a prop de qualsevol animal com nosaltres (tot respectant les diferències) que no pas al costat d'un vegetal (sense voler ofendre la llimona). Però sempre hi ha la possibilitat de canviar de parer i tornar-nos vegetarians a tots els efectes...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tornar-nos vegetarians del tot, per a mi és una mica exagerat... anirem fent... jo em conformo en ser vegetariana a mitges...

      Em sembla que les llimones no s'ofenen gaire. Perquè mira, jo tinc un llimoner petit, que ha tret unes llimones, petites, petites, clar! perquè acabaven de sortir, d'un color quasi lila. Jo anava dient que unes llimones d'aquell color tenien molt mala pinta i molt mal pronòstic, que no tenien pinta de crèixer, ni de ser llimones autèntiques, però en comptes d'ofendre's i engegar-me a fer punyetes i donar-me la raó, quedant-se raquítiques, resulta que van creixent i ara ja són una mica més grosses i molt més verdes... ep! Encara seran llimones de veritat! 😂😂. I jo ignorant total de com són les llimones quan surten.

      Suprimeix
  5. A mi em sembla igualment estrany prendre el sol al costat d'un llangardaix que d'una llimona. No sé si l'un fa massa més companyia que l'altra, encara que tingui certs aires de grandesa.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars