Em creixen lletres
Em creixen lletres, a les mans i als dits.
I jo miro que siguin entenedores,
mentre que per terra i damunt de les parets
hi creixen signes amb uns missatges xifrats
tan secrets que no goso desxifrar.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Jo he desxifrat una forma que tampoc no goso dir.
ResponEliminaHe, he, he.... no diem res doncs...
EliminaEstà molt bé que miris que les teves lletres siguin entenedores, la realitat ja és prou difícil!
ResponEliminaM'agrada explicar les coses ben explicades, a vegades massa. Saber suggerir sense explicacions sobreres és una assignatura pendent.
EliminaA mi em passa el mateix!
EliminaVigila, no intentis desxifrar les paraules amb les mans, sinó en vols sortir "punxada"...No se'n solen veure gaires de cactus emparrats!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Aquests havien d'estar lligats per força, tenien quasi dos pisos d'alçada. Bon diumenge, M Roser.
EliminaLes lletres aquestes, ja acceptades les recomanacions dels comentaristes anteriors, em semblen de victòria, sempre amunt, decidides, semblin el que semblin. I que ningú gosi ficar-hi m`a. Una abraçada.
ResponEliminaCooincidim en la sensació de victòria... no les desviem ni les toquem. Una abraçada, Olga.
Elimina