Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
M'agrada aquest casa amb la cabellera florida, i les galtes enrojolades...Segur que quests ulls que miren endins , deuen veure coses molt boniques!
ResponEliminaHi ha qui busca aigua, que els diuen saurins, tu busques finestres, com us hauríem de dir???
Petonets, Carme.
No és pas que les busqui, és que les trobo, anant pel món, tant les finestres com altres detalls que em criden l'atenció.
EliminaAmiga finestra, mira'm els ulls.
ResponEliminaQuina sort, per una finestra com jo, haver trobat un amic com tu!
EliminaTalment és la diferència, el que la fa tan bella.
ResponEliminaM'encanta el color de les galtes!
Les galtes vermelles, a mi, em recorden sempre els bons moments. aleres i feliços...
EliminaNo se t'escapa cap finestreta, eh!
ResponEliminaN'hi ha devtan vistoses, que és impossible no veure-les...
Elimina