Els pètals tapen esquerdes i perfumen els racons, La tendresa ens cobreix les arrugues de la pell i l'alegria ens fa oblidar que ... el temps ja ens pesa una mica.
La poesia ens fa assaborir la tendresa. L'amor alleugereix el pes del temps.
"...el gessamí, quan l’amada s’ajeu, pàl·lida a dormir, el té viu sense saber-ho, al cabell que es descenyí. La rosa fa enamorar-se i el gessamí defallir." (Josep Carner)
Un gessamí Amb tota la seva ufanor , intenta entrar per la porta mig enderrocada, segur que s'apartarà per deixar-lo entrar. I a mi em recorda en Verdaguer:
"A l’ombra d’un gessamí mirava un matí d'escloure l’albada; cada flor era un estel, i el verd cobrecel era una estrellada". Bon vespre, Carme.
La poesia ens fa assaborir la tendresa.
ResponSuprimeixL'amor alleugereix el pes del temps.
"...el gessamí, quan l’amada
s’ajeu, pàl·lida a dormir,
el té viu sense saber-ho,
al cabell que es descenyí.
La rosa fa enamorar-se
i el gessamí defallir."
(Josep Carner)
No coneixia aquest poema de Josep Carmer. És preciós!
SuprimeixMoltíssimes gràcies, Xavier!
Em recorda el que deia Rosa Cabré a la carrera, que la vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitat.
ResponSuprimeixQuina frase més poètica, també!
SuprimeixM'agrada molt!
Moltes gràcies, Helena!
Un gessamí Amb tota la seva ufanor , intenta entrar per la porta mig enderrocada, segur que s'apartarà per deixar-lo entrar. I a mi em recorda en Verdaguer:
ResponSuprimeix"A l’ombra d’un gessamí
mirava un matí
d'escloure l’albada;
cada flor era un estel,
i el verd cobrecel
era una estrellada".
Bon vespre, Carme.
Preciós també, com sempre, Verdaguer! Gràcies M Roser!
SuprimeixSi només és una mica, rai!
ResponSuprimeixÉs un dir, per no exagerar.... no sé si és molt exacte.
Suprimeix