Amb les ales esteses,
amb les ales lligades.
Com la gavina, sempre volo.
Volo, volo i no em moc de lloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Aquesta gavina no es mou de lloc, però tu Carme, no pares, amunt i avall del territori geogràfic i del territori sentimental que és molt més interior.
ResponEliminaGràvies, Xavier... segur que tens raó, però en veure aquesta gavina, va ser la sensació que vaig tenir.
EliminaÉs un penell aquesta gavina? Si és així no es mou de lloc però dona voltes i es pot sentir més lliure...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No, no, no és un penell. És una escultura fixa. Bon vespre, M Roser.
EliminaSe l'ha de mantenir lligada perquè doni la sensació que està volant... la vida, de vegades, és una contradicció permanent.
ResponEliminaCom m'agrada la teva interpretació! La vida és una contradicció permanent! Gràcies!
Elimina