Porta a Riudaura



La vellesa forada portes i estances
l'aire i la pols ens cobreixen de gris
i la quietud, a vegades, ens espanta.
Encara hi ha sanefes d'heura
guarnint-nos el cos i els cabells.


Comentaris

  1. Una manera amable de descriure la vellesa. La incògnita.
    Plou i fa sol.
    "Farem com els de Ridaura
    la deixarem caure..."
    (Sopa de Cabra)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em fa molta falta, tot plegat... saber tenir una visió amable de la vellesa, perquè no la tinc. La meva experiència amb els vells de la família ha estat trista i no li sé veure gaire el costat bo. La decadència, la malaltia, la pèrdua de capacitats, no té cap costat bonic.... tot i així , m'hi acosto i he d'esforçar-me a viure-ho el millor possible. Potser si, que la vellesa és com la pluja ... i nosaltres hem de ser com els de Riudaura... però a mi la pluja m'agrada, veus? I la vellesa, no.

      Suprimeix
  2. Les sanefes d'heura podrien ser els poemes...

    ResponSuprimeix
  3. Els teus poemes, Carme, són com les sanefes d'heura que amoroseixen els efectes d'aquesta vellesa que cada vegada tenim més a prop. Sí, és difícil acceptar-la, sobretot la de les persones que ens envolten i que cada vegada mostren més limitacions...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Anem fent com podem, i ho portem com podem. La vellesa dels que ens envolten costa, però crec que la pròpia més. Les sanefes d'heura poden ser moltes coses: poemes, hobbys, activitats interessants, amics, il·lusions, trobades... el que em sembla molt dur és quan ja no et queda res d'això perquè no tens possibilitats o capacitat de desenvolupar-ho.

      Suprimeix
  4. Les teues sanefes d'heura ens fan reverdir a tots. I per molt de temps que així siga.
    Per fi, he pogut publicar un comentari. Feia dies que ho intentava amb diferents blogs i blogger no em deixava!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors!
      Que bé que s'hagi arreglat el problema dels comentaris.
      És un plaer veure't per aquí!

      Suprimeix
  5. Jo tampoc hi veig res gaire positiu a la vellesa, sobretot si has estat molt independent i saps que tard o d'hora et tornaràs dependent...L'heura jove puja tota verda, la marró ja està una mica pansida! Tot i que és un bon contrast de colors, em quedo amb la verda...
    Bon vespre Carme.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars