Laberint
 |
| Laberint - Cabanes d'en Garrell - Argelaguer - Garrotxa |
Com la vida, malgirbada.
Opcions que,
finalment,
no són tan diferents.
Una forma indefinida.
Un atractiu: transitar-hi.
Sense anar enlloc.
Sortir-ne indemnes, però una mica més folls.
Trobar-nos en el mateix punt de sortida.
El bosc i el bosc.
El no res. L'abans de ser, com la mort.
Un laberint molt curiós però no és d'aquells on et pots perdre fàcilment...Sembla fet perquè la mainada hi jugui!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Laberint és el nom que li han posat, però en realitat, no és un laberint, és com una mena de cabana central amb cinc o sis passadissos que t'hi porten. És bonic, té el seu encant, però no és un laberint de cap manera.
EliminaUn laberint que no és un laberint. No t'hi pots perdre. Com una llibertat que no és llibertat no du enlloc.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per la teva interpretació-conclusió. És perfecta.
EliminaCom qui vol jugar a viure però sense exposar-se a viure...
ResponEliminaSense exposar-se a viure. Una bona síntesi.
EliminaEl jardí es diferencia del bosc perquè és natura humanitzada. Perquè "l'home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó". Aquest bosc n'és, de força desencadenada.
ResponEliminaForça desencadenada el bosc i les cabanes d'en Garrell. Aquest senyor també era (o tenia) força desencadenada...
Elimina