Cadira

Serrallonga (Vallespir)

Sota el cirerer, 
ara que ja no és temps de cireres, 
guardo la cadira a punt.
A l'ombra, 
per si vols reposar-hi, 
per si vols enfilar-t'hi.
O potser només per recordar
que el temps de les cireres
cada any, retorna.

Comentaris

  1. I quan retorni
    el temps de les cireres
    tens assegurades
    unes arracades vermelles.

    ResponSuprimeix
  2. És com jo esperant el pas de puça! Tota la tardor espero el retorn de la llum, de les cireres!

    ResponSuprimeix
  3. i tam´be encara la cadira és per fer una mica més incòmoda l'espera

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. O per deixar-ne constància, depèn de com ens ho mirem...

      Suprimeix
  4. M'encanta aquesta foto de la cadira sota el cirerer...Si deu estar ben fresquet ara a l'estiu sota la seva ombra. Jo potser m'enfilaria a l'arbre, més que res per a fer el "pinxo", perquè ara ja no té cireres, per això cal que passin mig estiu, la tardor, l'hivern i mitja primavera...Mentre puc somniar que me les poso per arracades.
    Bon vespre Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En aquest poblet de muntanya les ombres són fresquetes, segur.
      Bon vespre M Roser.

      Suprimeix
  5. On tinc el meu llibre, que em vull posar a llegir allà!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars