Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquesta rosa mig pansida ja no revifarà mai, Carme. Però en naixeran moltes més de noves .
ResponSuprimeixTot i pansida, no es deixa tapar i enterrar pel negre.
SuprimeixL'important és la rosa.
ResponSuprimeix"Que la vie n'a d'importance
Que par une fleur qui danse
Sur le temps
L'important c'est la rose"
(Gilbert Bécaud)
Encara que mig pansida... l'important és la rosa... tens raó.
SuprimeixLa teva frase és un cant a l'esperança que hem de tenir present en els moments més foscs. Només ens cal tenir la capacitat de veure-hi més enllà del negre... A voltes és difícil, però val la pena intentar-ho!
ResponSuprimeixÉs difícil, en molts moments, però no tenim cap altre remei que fer-ho!
SuprimeixPrecisament el negre és el "culpable" que la flor groga destaqui amb tot el seu esplendor...Pansida o no , després en vindran d'altres!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Segur que sí, M Roser! Bon vespre!
Suprimeix