Mai res no és tan negre com per tapar totes les flors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Aquesta rosa mig pansida ja no revifarà mai, Carme. Però en naixeran moltes més de noves .
ResponEliminaTot i pansida, no es deixa tapar i enterrar pel negre.
EliminaL'important és la rosa.
ResponElimina"Que la vie n'a d'importance
Que par une fleur qui danse
Sur le temps
L'important c'est la rose"
(Gilbert Bécaud)
Encara que mig pansida... l'important és la rosa... tens raó.
EliminaLa teva frase és un cant a l'esperança que hem de tenir present en els moments més foscs. Només ens cal tenir la capacitat de veure-hi més enllà del negre... A voltes és difícil, però val la pena intentar-ho!
ResponEliminaÉs difícil, en molts moments, però no tenim cap altre remei que fer-ho!
EliminaPrecisament el negre és el "culpable" que la flor groga destaqui amb tot el seu esplendor...Pansida o no , després en vindran d'altres!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Segur que sí, M Roser! Bon vespre!
Elimina