La mort del Comanador d'Haruki Murakami

Segur que no sorprendrà ningú que us digui que aquest llibre m'ha agradat molt.

No faré cap ressenya acurada com les d'en XeXu, perquè ja la teniu al Llibres i punt.  I estic molt d'acord amb el què diu.

Però m'agradaria explicar que aquest senyor té la particularitat de fer-me creure, per més surrealistes que siguin, que les coses que passen en els seus llibres, també m'han passat a mi.   

Metafòricament si voleu, però si ja té mèrit que em fes creure que a mi també m'havia desaparegut un elefant sense saber com, encara m'ha semblat més estrany que jo m'identifiqués amb aquest pintor sense nom, força desorientat, i a qui li passen coses ben estranyes que a vegades el fan dubtar de si li passen realment o no.

I no són les coses que passen, ni l'elefant, és com explica que els afecten les coses que passen als seus personatges. Com ho explica, com ho fa sentir. 

I també com aproxima tant i tant a la realitat, la seva part de fantasia o de misteri que les barreja del tot, d'una manera molt emocionant. "La quotidianitat es barreja amb l'inexplicable" ens diu la contraportada.

Només al pròleg, ja es troba que ha de pintar un home sense rostre i no sap com fer-ho. No li dona gaire temps, tampoc. La frase final d'aquest pròleg ja em va enganxar molt. Volia saber més sobre aquest tema. (No sobre pintura, sinó sobre el temps)

"Però per fer-ho necessito temps. Necessito que el temps es posi a favor meu."
....

I quan parla de la separació de la seva dona (que ens anuncia que va ser provisional, suposo que al llibre 2 ho veurem):

"No sabria dir si va ser una separció llarga o curta. Quan miro enrere, de vegades em sembla que va ser un període gairebé etern, i de vegades que va passar tan de pressa que a penes me'n vaig adonar. La impressió canvia segons el dia."
... 

I quan pensa en algunes coses que li passen:

"Potser no ha estat la realitat, però tampoc ha estat un somni."

Decidida cap al segon llibre. Però encara no el tinc, ja trigo...

Comentaris

  1. "La mort del comanador"...
    En pau descansi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A la novel·la "La mort del comanador" és un quadre i sí que descansava en una pau absoluta, ben embolicat i guardat a les golfes de casa del seu autor, però resulta que el nostre protagonista curiós imatrevit, l'ha despertat, amb algunes conseqüències ben estranyes i ara ja veurem quina mena de coses li poden passar.

      Suprimeix
  2. Tinc previst llegir aquest i la segona part un darrere l'altre ben aviat però encara no ho he fet. Per tant, encara no et puc dir si coincideixo amb el que dius a la teva ressenya sobre aquest llibre en concret però amb el que sí que estic ben d'acord és en això que comentes sobre la capacitat de Murakami d'aconseguir que el que explica sembli ben possible per molt surrealista que sigui. És el detall, si ho podem anomenar així, que més m'enganxa dels seus llibres.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo he deixat que se'm "colés" entremig (perquè no tenia el segon llibre a casa, ara ja el tinc!) "El cel no és per a tothom" de la Marta Rojals i l'estic llegint més poc a poc que no m'esperava. Però això ja està a punt per a poder continuar la història.

      Ens enganxa, doncs, exactament el mateix, de Murakami. És com una mena de màgia literària, que té ell, que no és gaire corrent, o al menys a mi em costa una mica de trobar. Pot dir el que vulgui i inventar-se el que vulgui i els lectors (bé, els que hi entrem) hi entrem de ple. Penso ara que és una llàstima (per ells, esclar) que hi hagi bons lectors que no hi puguin entrar... he, he, he... Gràcies Mc!

      Suprimeix
  3. Gairebé em fa una mica de vergonya, però jo no he llegit res del Murakami, i veien els vostres comentaris, ja veig que hi hauré de posar remei...
    Necessitem que el temps es posi a favor nostre, és el què ens fa falta a tots! I m'ha fet pensar la frase "potser no ha estat la realitat, però tampoc ha estat un somni"
    Bon diumenge, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ens diràs simt'agrada o no. Sempre és una mica surrealista. És dels autors que aixeca passions a favor o en contra. O t'agrada molt o no t'agrada gens. Bon diumenge i bona setmana, M Roser.

      Suprimeix
  4. M'has convençut. A veure si trobe paquest llibre per al meu kindle. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  5. Ja està, ja l'he comprat. Des que em van regalar l'e-book llig més, segurament per la comoditat, tot i que l'encant del llibre en paper és insuperable.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No es pot negar que és ràpid. En un moment has aconseguit el llibre. Jo també en llegeixo amb la tablet, i en tinc alguns a punt per llegir, però mentre tinc paper sobre la taula no agafo els digitals.

      Suprimeix
  6. Gràcies per la menció. Murakami ens afecta d'una manera especial, ja veig que tu hi tens una relació de proximitat força personal. No t'explicaré res del que trobaràs a la segona part, encara que potser ja vas llegir la ressenya que en vaig fer, però quan acabis ja en parlarem.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs, com que avisaves al teu post del llibre segon, que hi havia "spoilers", no el vaig llegir. Ja el llegiré després. Sí que em vaig fixar que l'havies valorat una mica menys que el primer, si no recordo malament. Ja en parlatem. Segur que sí.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars