Quan només hi ha una botiga
Quan només hi ha una botiga, no cal explicar què venen ni què hi trobaràs ni què no hi trobaràs. Només et cal seguir les indicacions i intentar-ho. Si no hi ha allò que necessites, hauràs d'agafar el cotxe i fer un bon tros de camí per trobar més botigues de totes menes.
La Vajol té un encant especial, la màgia de les coses autèntiques. Encara que només tingui una botiga, encara que els seus monuments històrics estiguin un bon xic malmesos. A la Vajol es respira país, es respira natura, es respira poble.
Tenim una estima especial per aquestes botigues de poble (o de barri). Ens sap greu que cada vegada en quedi menys d'aquest comerç de proximitat. Ens queixem amargament quan una botiga de tota la vida tanca...
ResponEliminaAra bé, la compra la seguim fent a les grans superfícies que és més còmode i més barat.
Tens tota la raó. Majoritàriment fem això: grans superfícies i a córrer.
EliminaJo he de dir que com que visc en un barri apartat del centre del poble, vaig conservar l'hàbit de comprar a la botiga del barri de tota la vida mentre va durar. Quan es van jubilar la família que la duia, van traspassar el super de barri a uns paquis, que l'han transformat del tot i ara ja no s'hi pot comprar res del que jo hi comprava.
La botiga aquella on anava a comprar en Patufet:
ResponElimina"un dineret de safrà!!”
Com aquella, clavada!
EliminaSegur que és un lloc bonic, jo no hi he estat mai...Al ser un poble petit en devien tenir de sobres amb una botiga, d'aquelles que igual hi pots comprar unes espardenyes, que una llonganissa o una pastilla de sabó, que tenen el seu encant!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, tenen el seu encant i les seves sorpreses aquestes botigues. Bon vespre M Roser!
EliminaMentre vas a la botiga pots passar a poc a poc el palmell de la mà per la superfície rugosa de la paret, com una carícia al temps que passa.
ResponEliminaOlga, avui mateix, tot i que el meu post és d'ahir al matí, quan he tornat a mirar la foto, he pensat en aquesta textura de la paret, que sembla que no diu res, però que sense cap protagonisme, deixa constància del temps que ha passat, potser milor, encara, que el rètol.
EliminaAvui, alguna cosa ens ha fet pensar a les dues en la paret. Una carícia al temps que passa. Tant de bo, que sempre sabéssim acariciar el temps que passa. Ho provaré. Potser establiríem una millor relació amb el temps. Gràcies, Olga, pel teu comentari filosòfic i preciós.
M'has fet pensar en San Juan de la Rambla, el poble on ens vam allotjar a Tenerife. Allà hi havia una botiga només, que veiéssim, i tenien de tot, és clar. Era una mica basar, feia gràcia, però ens va servir perfectament.
ResponEliminaDoncs sí, a mi em va fer més gràcia el rètol, però la botiga també en feia i evidentment també servia.
EliminaI no us passa que als grans supermercats, de tantes piles de coses com hi ha, de tants passadissos, de tants colors i de la feinada a trobar el que busqueu, al final us comença a rodar el cap i sou incapaços de trobar res? A mi sí, i com m'agradaria que encara hi haguessin més botiguetes com aquesta!
ResponEliminaA vegades costa de trobar les coses, ben cert. A partir d'una certa mesura, els supermercats es tornen moooolt incòmodes.
Elimina