Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
No hi he estat, però fa companyia.
Encara que estigui buida, en fa, sí.
Que bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.
Gràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.
És molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!
És petita i molt recollida. Em va agradar.
Una plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...Bon diumemge.
Mecatxis! volia dir bon diumenge...
Molt silenciosa, sí. Molt bon diumenge, M Roser!
No hi he estat, però fa companyia.
ResponSuprimeixEncara que estigui buida, en fa, sí.
SuprimeixQue bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.
ResponSuprimeixGràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.
SuprimeixÉs molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!
ResponSuprimeixÉs petita i molt recollida. Em va agradar.
SuprimeixUna plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...
ResponSuprimeixBon diumemge.
Mecatxis! volia dir bon diumenge...
SuprimeixMolt silenciosa, sí. Molt bon diumenge, M Roser!
Suprimeix