Plaça a Ordis
L'acolliment,
la calidesa
l'abraçada de la plaça
que ens rep silenciosa i nua.
M'assec en un raconet
i m'hi quedo,
mirant i sentint la pau
respirant-la a fons.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No hi he estat, però fa companyia.
ResponEliminaEncara que estigui buida, en fa, sí.
EliminaQue bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.
ResponEliminaGràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.
EliminaÉs molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!
ResponEliminaÉs petita i molt recollida. Em va agradar.
EliminaUna plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...
ResponEliminaBon diumemge.
Mecatxis! volia dir bon diumenge...
EliminaMolt silenciosa, sí. Molt bon diumenge, M Roser!
Elimina