L'acolliment,
la calidesa
l'abraçada de la plaça
que ens rep silenciosa i nua.
M'assec en un raconet
i m'hi quedo,
mirant i sentint la pau
respirant-la a fons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
No hi he estat, però fa companyia.
ResponEliminaEncara que estigui buida, en fa, sí.
EliminaQue bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.
ResponEliminaGràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.
EliminaÉs molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!
ResponEliminaÉs petita i molt recollida. Em va agradar.
EliminaUna plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...
ResponEliminaBon diumemge.
Mecatxis! volia dir bon diumenge...
EliminaMolt silenciosa, sí. Molt bon diumenge, M Roser!
Elimina