Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No hi he estat, però fa companyia.
ResponSuprimeixEncara que estigui buida, en fa, sí.
SuprimeixQue bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.
ResponSuprimeixGràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.
SuprimeixÉs molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!
ResponSuprimeixÉs petita i molt recollida. Em va agradar.
SuprimeixUna plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...
ResponSuprimeixBon diumemge.
Mecatxis! volia dir bon diumenge...
SuprimeixMolt silenciosa, sí. Molt bon diumenge, M Roser!
Suprimeix