Caseta a Ordis



A moments, m'amagaria
entre les branques i les flors,
tan suaus com són, el pètals,
tan oloroses, les flors.

Com si així, desapareixent,
el meu temps se m'aturés
i aquest instant que gaudeixo
de l'acaronament del sol
i dels dibuixos d'ombra 
que saben commoure l'ànima
l'instant...
aquest instant...
el meu instant... 
durés per sempre.

Comentaris

  1. Aturar els bons moments, sería tot un plaer per les nostres vides. De moment els aturem en el record

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Joan, de moment ho fem així. Més val això que res.

      Elimina
  2. Un instant per sempre: la llum i l'ombra.

    ResponElimina
  3. M'hi apunto, Carme! Si ho aconsegueixes avisa'm. Desaparèixer per sempre enmig d'un instant que hom aconsegueix fer seu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Continuarem en l'intent, Montse. Prometo avisar-te si hi ha novetats... desaparèixer és una cosa que l'he pensat moltes vegades i en mo,ts sentits de la paraula desaparèixer... he, he, he...

      Elimina
  4. Ha de ser bonic viure en una caseta tota envoltada de flors....I sortir a fora i gaudir de la seva olor i la seva ombra, encara que sigui per un instant, ja que en somnis els podem allargar perquè molts instants junts, fan un tros de vida!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars