Relats conjunts - Resposta al rei

Briton Rivière, 1890, Daniel's Answer to the King

En Daniel no havia cregut mai, ni en mags, ni en vidents, ni en druides, ni en profetes, a ell li agradava tocar de peus a terra i tot plegat li semblava un invent i un enganya babaus. 

Per això aquell dia, quan un que s'anomenava vident li digué sense conèixer-lo de res: "Vos atraieu els animals"; no se'l va creure pas gens i li va contestar "Au va! si a mi els animals no em diuen res, mai no m'han agradat" I ja marxava tot deixant-lo plantat, mentre ell li contestava. "Jo no he dit que a vos us agradin els animals, he dit que vos agradeu als animals." "Au, va!"  va tornar a dir...

Però ara, tancat en aquesta cel·la, amb aquests set lleons que no feien ni un sol gest per atacar-lo, va maleir els ossos a aquell home, perquè li feia molta ràbia que si sobrevivia començaria a creure en ell.  Abans mort i cruspit que no pas babau!  

I a més a més, ell no tenia cap rei a qui respondre!

Comentaris

  1. Entre "morir cruspit" i "creure com un babau" hauria de trobar un terme mig, ho dic pel seu bé. ;-))
    Has tingut una bona ocurrència pel relat, ben trobat!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sembla que tingués moltes opcions, Mc. He, he, he...
      Apa, que no devia passar por pobre Daniel!

      Suprimeix
  2. He, he, doncs sort que ell agrada els animals perquè la "història" conta una altra cosa terrible, si no fos per l'àngel salvador... el teu relat és, doncs, l'àngel salvador, o siga que les paraules poden salvar, i això em retorna al que he cregut sempre: el poder de les paraules.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El poder de les paraules, jo també hi he cregut sempre.
      I si les paraules ens poden salvar, aleshores ja estem salvats...

      Suprimeix
  3. Veure per creure.
    I si les proves son tan evidents potser que afluixi una mica.
    (i al rei que el bombin)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo crec que els lleons no se'l van cruspir i aleshores va llegir la teva frase i va començar a rumiar una mica més. Veure per creure. No pots negar el que veuen els teus ulls.

      I al rei que el bombin. Aquest de la història també tenia molta tela, com tots els reis...

      Suprimeix
  4. Ha ha! Això demostra que un no pot estar mai segur del que creu ni deixa de creure ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mai, mai, la vida ens porta la contrària massa vegades i ens desmenteix constantment. ;)

      Suprimeix
  5. Doncs que provoqui als lleons, que d'aquí a creure en l'homeopatia hi ha un pas, i això sí que no.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ho té clar, XeXu, encara que té mala peça al teler, millor mort i cruspit que creure en l'homeopatia.

      Suprimeix
  6. En Daniel és un bon jan. Un rei de debò.

    ResponSuprimeix
  7. Penso que és tot un honor que agradem als animals, que ells tenen un sisè sentit per saber a qui val la pena estimar...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí que tens raó, el deuen tenir. Hi ha vibracions que es noten de lluny, bones o dolentes... bon cap de setmana!

      Suprimeix
  8. Com diu la M. Roser és tot un honor! i més quan es tracta de felins. Saben perfectament a qui s'han d'acostar, qui és de bona pasta. Ser babau és d'aquells adjuectius que no agraden i alhora són encantadors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ho saben, ho saben... he, he, he...

      Tens raó, babau, és com entranyable encara que no ens agradi.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Entrades populars