Abocar
 |
| Una finestra del Celler modernista de l'Espluga de Francolí |
Aboquem l'heura de l'amor per la mirada,
se'ns enfila per la pell,
se'ns esbulla amb els cabells.
A grans dolls, per abrigar-nos.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com una cascada vegetal, un torrent de verd.
ResponEliminaUn gran doll de verdor.
EliminaAbocar l'heura a grans dolls, quina imatge tan bonica!
ResponEliminaGràcies, novesflors!
EliminaUn doll de verdor, que demana flors de colors, per ser com un decorat...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Precisament no es un decorat, és un descontrol... ;) Bon dia M Roser
EliminaAboquem tot el que portem dins i fem pilons, triem el que ens cal guardar i el que hem de llençar.
ResponEliminaBona tria, Joan!
EliminaJa que és un abocament, millor que sigui d'aquest tipus que de qualsevol altre material!
ResponEliminaI tant! Que no faltin abocaments d'amor...
EliminaQuantes coses podem dir si mirem de veritat, oi Carme?
ResponEliminaDoncs mira, quasi, quasi que vas enganxar el Vitrum del meu poble.
Mirar sempre és una inspiració constant, Teresa!
EliminaSííííí... ja vaig llegir al Salsa Ficció que feia una setmaneta tard, però vam estar igualment a Vimbodí, i vam gaudir del poble i encara gaudim de les seves nous.
Ostres, quina imatge tan particular! Més que abocar heura, sembla que la perboqui! Quina sort, tanta abundància d'amor per abrigar-nos; ens fa tanta falta...!
ResponEliminaAquesta imatge de perbocar també em va venir a mi, Montse, la veritat, però com que el lloc era agradable i les sensacions que em produia també i les idees per escriure sobre l'amor, encara més, la vaig foragitar ràpidament... he, he, he... però d'una manera o altra sempre connectem tu i jo. Una abraçada, bonica.
Elimina