Abocar

Una finestra del Celler modernista de l'Espluga de Francolí

Aboquem l'heura de l'amor per la mirada,
se'ns enfila per la pell,
se'ns esbulla amb els cabells.
A grans dolls, per abrigar-nos.

Comentaris

  1. Com una cascada vegetal, un torrent de verd.

    ResponElimina
  2. Abocar l'heura a grans dolls, quina imatge tan bonica!

    ResponElimina
  3. Un doll de verdor, que demana flors de colors, per ser com un decorat...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament no es un decorat, és un descontrol... ;) Bon dia M Roser

      Elimina
  4. Aboquem tot el que portem dins i fem pilons, triem el que ens cal guardar i el que hem de llençar.

    ResponElimina
  5. Ja que és un abocament, millor que sigui d'aquest tipus que de qualsevol altre material!

    ResponElimina
  6. Quantes coses podem dir si mirem de veritat, oi Carme?
    Doncs mira, quasi, quasi que vas enganxar el Vitrum del meu poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar sempre és una inspiració constant, Teresa!

      Sííííí... ja vaig llegir al Salsa Ficció que feia una setmaneta tard, però vam estar igualment a Vimbodí, i vam gaudir del poble i encara gaudim de les seves nous.

      Elimina
  7. Ostres, quina imatge tan particular! Més que abocar heura, sembla que la perboqui! Quina sort, tanta abundància d'amor per abrigar-nos; ens fa tanta falta...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta imatge de perbocar també em va venir a mi, Montse, la veritat, però com que el lloc era agradable i les sensacions que em produia també i les idees per escriure sobre l'amor, encara més, la vaig foragitar ràpidament... he, he, he... però d'una manera o altra sempre connectem tu i jo. Una abraçada, bonica.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars