Respostes

No els conec personalment a cap d'ells,  però com m'agradaria abraçar-los!

L'agredolç m'acompanya des que tornant a casa després de vacances he trobat algunes respostes dels nostres polítics ostatges de l'estat espanyol, de la justícia espanyola. La il·lusió de rebre les seves respostes, s'estavella contra la tristesa  de tenir-los encara empresonats. 

Llegir-los, i també haver parlat amb una amiga que ha vist personalment i ha parlat amb una d'elles, em fa pensar moltes coses.

Realment ens transmeten com estan?  Sempre els llegim amb ànims, amb força, amb fermesa i quina sort que sigui així!

Però jo no puc evitar de pensar en els moments de fragilitat i en com els poden gestionar si sempre han de donar imatge de fortalesa.

Em quedo amb les abraçades i els petons, que ens acosten d'una manera més emocional: no ens coneixem i per tant l'abraçada no es produirà mai, ni quan siguin lliures, i potser per això em sembla tan important.

Jo també els abraço i si tenen moments fràgils els abraçaré més fort.

Quanta injustícia!!!


Comentaris

  1. No ho pots resumir millor. Quanta injustícia!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mai no he cregut que la justícia dels tribunals fos justa. Mai. Però tampoc m'esperava tanta mentida, tanta invenció de delictes, tanta perversió de les paraules. Si ara que ho mirem de prop i són personatges coneguts, són capaços de fer tot això i ho veiem amb els nostres ulls, m'esgarrifo de pensar què deien fer quan ningú no els mira ni els veu.

      Suprimeix
  2. Ho has descrit exactament com ho hagués dit jo. Els tenim sempre, sempre al pensament.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, i tant! Sempre! No sé pas què podem fer per treure'ls d'allà d'una vegada.

      Suprimeix
  3. Podríem dir que el nostre enemic és la justícia, però hem de ser justos i admetre que és la corrupció i els interessos dels qui administren justícia a Ñ els que fan que hagi caigut tan baix. Si abans justícia i veritat eren aliades, ara aquí només podem confiar que la veritat s'obri pas per damunt de tants corruptes.

    ResponSuprimeix
    Respostes

    1. Doncs, sí, les trampes i la corrupció malmeten del tot la justícia. És cert. Però, jo no recordo, que amb els anys que he viscut, hagi estat mai de cap altra manera. Si la justícia es deixa corrompre tan a llarg termini, com podem confiar en ella?

      ELIMINA

      Suprimeix
  4. És admirable la capacitat de resistència que tenen davant d'una injustícia tan gran. Ho he de reconèixer, crec que jo estaria enfonsada des de la segona setmana.
    Sí, ja sé que no es pot saber i que igual m'equivoco, però és que només pensar en ells i em venen ganes de plorar!!
    No suporto les injustícies i aquesta n'és una de molt gran... IMMENSA... Ai, Llarena!!! Com pots dormir per les nits???

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí que és admirable, crec que és el convenciment amb què han fet les coses.

      Suprimeix
  5. Ens transmeten la fortalesa que hem de tenir nosaltres. Ells estan en una posició molt vulnerable, bé segur que no estan, però nosaltres no ens podem permetre defallir, això ens intenten fer veure. La situació és molt injusta, i el judici no serà més just precisament. Però ens han de tenir a nosaltres forts.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No defallirem, no. Tot plegat té pinta que el grau d'injustícia va pujant i pujant...

      Suprimeix
  6. A mi m'han contestat el Quim Forn i el Jordi Turull...Tan de bo aviat els podem saludar de tu a tu, sense reixes opressores!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En Jordi Turull a mi també em va contestar, però fa més temps, era un altre enviament. I en Josep Rull, també. Tan de bo que trobem la manera de treure'ls, que de moment em sembla que no la veiem...

      Suprimeix
  7. Un sent tanta ràbia de veure aquestes injustícies que només espero veure a la mateixa situació als culpables del seu empresonament. Això trenca una vida per sempre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí aconseguim treure'ls aviat, que és el que tenim l'obligació de fer, la vida no estarà trencada per sempre. El que la trenca per sempre és una llarga condemna. Ho dic perquè ho sé de primera mà, el meu pare va ser pres polític primer i exiliat després i així que va sortir de la presó va recuperar la seva vida, a l'exili, però bé. Finalment va poder tornar i tot. No se li va trencar la vida per sempre ni a ell ni a nosaltres.

      Suprimeix
  8. És una injustícia bestial i el consens que hi ha sobre això, amb independentistes i comuns, hauria de servir de pressió perquè els treguin (la posició del PSC em produeix tristesa, encara que tinc una amiga del PSC que tampoc hi està d'acord). I què passarà si els condemnen? Abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé què passarà, els haurem de treure com sigui... què podem fer per aconseguir-ho? Abraçada, Gemma!

      Suprimeix
  9. No crec que estiguin tan forts, però han de sentir-se forts. Han de transmetre i segurament escrivint, els ajuda a sentir-se millor.
    I per ells, també hem de continuar lluitant. Perquè el bé i la justícia ha de vèncer.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars