Passejada sota els arbres morats
Vine, cabussa't amb mi, ara en el sol, ara en l'ombra
i passegem sota els arbres de fulla morada.
Tots els mots ens vindran a trobar a cada pas
i enllaçarem instants com baules d'eternitats.
Endevino que acabaré la vida
tal com la vaig començar
alimentant-me només de somis.
Sol i ombra ben inspiradors, Carme! I que entre inici i final de la vida algun dels somnis que t'alimenten es facin realitat!
ResponEliminaSempre n'hi ha que es fan realitat, alguns sí, altres no, però els somnis mai no s'acaben, sempre en surten més i més, per sort. Gràcies, Teresa!
EliminaQuina ombra més fantàstica per resguardar-se d'aquesta calor de dies passats...
ResponEliminaEls somnis són un bon aliment i si van acompanyats de pa amb tomàquet i pernil, millor que millor, he, he...
Bon vespre, Carme.
És una passejada bonica. Bon dia, M Roser.
EliminaEls extrems es toquen. M'agrada Moustaki a Le meteque, cantada per Marina Rossell, quan diu "i com voldria perdre'm-hi,/ i enamorar-m'hi com ahir,/ abans no se m'acluquin els ulls".
ResponEliminaPotser no està tan malament, que sigui així, encara que mai no ho sabrem fins que hagi passat.
EliminaUna preciosidad.
ResponEliminaSaludos.
Gracias, Pitt.
EliminaSaludos.