Ciuret - dibuix



Per sempre, 
l'era i les cabanes, 
les cases, el safareig i la piscina,
el riu, els gorgs, 
els faigs i l'ombra dels til·lers,
seran un bell bocí de la nostra història.

Les paraules boniques, les lectures dels grans, 
les pregàries de les nenes, 
els balls bellugadissos de grans i petits, 
les emocions, les sorpreses, els regals.

Les ganes de compartir, els riures i els somriures,
els esmorzars exagerats,
la taula tan llarga, la col·laboració de tots en tot.
Les converses sobre l'herba, 
les petites recances dels comiats.

Afortunats, de ser-hi i de tenir-nos.
#totsplegatsmolemmolt.
Un record pel qui ens faltava.
Sempre et voldríem amb nosaltres,
encara que tu no vinguis. 



Comentaris

  1. El que descrius és molt proper a la felicitat, tot i alguna absència.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Helena, la felicitat a vegades és discreta i va fent sense fer-se notar gaire i a vegades és tan brillant que enlluerna. Aquest cap de setmana ha estat molt feliç.

      Suprimeix
  2. Pel què llegeixo, ens estàs fent la descripció molt acurada d'una trobada, en aquest indret tan preciós...
    Bon diumenge, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Un casament familiar. El casament va ser dissabte, però hi vam ser tot el cap de setmana, tota la meva família.

      Suprimeix
  3. Quin goig poder reconèixer la felicitat, haver-la pogut viure, atrapar-la en un poema i en una aquarel·la, i quin goig per a nosaltres que ens deixis compartir tots aquests sentiments gràcies al teu post! Per l'anterior comentari sé que ha estat un casament familiar, i em sembla que l'has sabut narrar d'una manera molt bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, Montse és un gran goig i és una sort poder viure-la d'aquesta manera evident i neta. Gràcies a tu per llegir sempre tan bé.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars