Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Unes cases ben originals, les de la primera fotografia. és com viure a un hórreo gallec.
ResponSuprimeixÉs un poble ben diferent i una mica estrany.
SuprimeixQuanta bellesa, tot plegat!
ResponSuprimeixGràcies!
SuprimeixQuin moment tan intens, Carme! És com un poblet de conte!
ResponSuprimeixSi! L'Aveyron és de conte tot ell sencer!
SuprimeixJo també he trobat molt originals aquestes cases totes igualetes, potser com els hòrreos les fan així per evitar la humitat del terra...Sembla com si de sobte hagués de sortir algú, abillat amb vestimentes medievals!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Sí, sí, sembla que et traslladis a una altra època...
SuprimeixQuants poblets pintorescos, ferms candidats al poble més bonic de França que fan cada any!
ResponSuprimeixCrec que en aquesta comarca tots ho són... pintorescos i gens espatllats, ni pel propi creixement ni oel tirisme.
Suprimeix