Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hi havia una vegada, un nen de 5 anys, que ara ja és un avi, que va venir aquí en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns pare...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a...
-
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. Érem els cinc caminado...

Unes cases ben originals, les de la primera fotografia. és com viure a un hórreo gallec.
ResponEliminaÉs un poble ben diferent i una mica estrany.
EliminaQuanta bellesa, tot plegat!
ResponEliminaGràcies!
EliminaQuin moment tan intens, Carme! És com un poblet de conte!
ResponEliminaSi! L'Aveyron és de conte tot ell sencer!
EliminaJo també he trobat molt originals aquestes cases totes igualetes, potser com els hòrreos les fan així per evitar la humitat del terra...Sembla com si de sobte hagués de sortir algú, abillat amb vestimentes medievals!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, sí, sembla que et traslladis a una altra època...
EliminaQuants poblets pintorescos, ferms candidats al poble més bonic de França que fan cada any!
ResponEliminaCrec que en aquesta comarca tots ho són... pintorescos i gens espatllats, ni pel propi creixement ni oel tirisme.
Elimina