Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em va agradar molt aquest racó: un antic molí, i el curs de l'aigua que s'havia desviat, es tornava a ajuntar amb el curs més o m...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...

Unes cases ben originals, les de la primera fotografia. és com viure a un hórreo gallec.
ResponEliminaÉs un poble ben diferent i una mica estrany.
EliminaQuanta bellesa, tot plegat!
ResponEliminaGràcies!
EliminaQuin moment tan intens, Carme! És com un poblet de conte!
ResponEliminaSi! L'Aveyron és de conte tot ell sencer!
EliminaJo també he trobat molt originals aquestes cases totes igualetes, potser com els hòrreos les fan així per evitar la humitat del terra...Sembla com si de sobte hagués de sortir algú, abillat amb vestimentes medievals!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, sí, sembla que et traslladis a una altra època...
EliminaQuants poblets pintorescos, ferms candidats al poble més bonic de França que fan cada any!
ResponEliminaCrec que en aquesta comarca tots ho són... pintorescos i gens espatllats, ni pel propi creixement ni oel tirisme.
Elimina