Najac (Aveyron)

El "moment" de NAJAC

Nus, els teus carrers, exposats al vent i a la pluja.



Alçat i ferm, el castell, guardant pàgines d'història
Juxtaposades, les  cases, a prop sense ni tocar-se


Arbres molsuts, com vestits de vellut
Caminem atents i vigilants, sota les gotes fredes d'una pluja petita



Comentaris

  1. xavier pujol4 de juliol del 2018, a les 17:50

    Unes cases ben originals, les de la primera fotografia. és com viure a un hórreo gallec.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals5 de juliol del 2018, a les 20:24

    Quanta bellesa, tot plegat!

    ResponElimina
  3. Galionar6 de juliol del 2018, a les 16:20

    Quin moment tan intens, Carme! És com un poblet de conte!

    ResponElimina
  4. M. Roser6 de juliol del 2018, a les 21:13

    Jo també he trobat molt originals aquestes cases totes igualetes, potser com els hòrreos les fan així per evitar la humitat del terra...Sembla com si de sobte hagués de sortir algú, abillat amb vestimentes medievals!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de juliol del 2018, a les 22:30

      Sí, sí, sembla que et traslladis a una altra època...

      Elimina
  5. Sergi9 de juliol del 2018, a les 9:23

    Quants poblets pintorescos, ferms candidats al poble més bonic de França que fan cada any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de juliol del 2018, a les 9:47

      Crec que en aquesta comarca tots ho són... pintorescos i gens espatllats, ni pel propi creixement ni oel tirisme.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Caçador de dragonet

Imatge
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la calma i que cadascú estigui còmode en el seu lloc.  A la meva família en tenim un de molt valent i ben predisposat. A mi m'agraden els dragonets, els trobo simpàtics i divertits. Com s'arrapen amb les seves mans de cinc dits a mi em suggereix una actitud com tendra i innocent. No em fan ni por ni fàstic, però tampoc m'agrada tocar-los. El meu caçador els agafa curosament amb les mans, mai no els espanta ni els fa perdre la cua i els torna al seu lloc, on poden caçar molt millor: mosquits o papallones de nit. A fora. Ells se'n van tot seguit cap a a prop d'algun llum del carrer. També caça rates-pinyades, quan entren a casa,  algun ocell que a vegades ens ha entrat. Un dia fins i tot una garsa de dins la xemeneia, que feia molta por pel soroll que feia, en feia molt, sense saber quina bestiola  prou grossa podia sortir d'a...
Més informació

Relats de la Carme

Imatge
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a la Normandia. La segona al poble de La Roca: una estelada al punt més alt del poble, gastada pel vent, amb el paisatge del Ripollès de fons. La tercera és Can Roig de  Camprodon  (o el que en queda) Proposo que trieu una  d' aquestes imatges com a protagonista del vostre relat, però que feu que el relat inclogui també una petita referència a les altres imatges. Han participat: 1.- En Joan Gasull "Quan poc és molt" 2.- La Maria Roser que l'ha deixat aquí mateix, als comentaris 3.- En McAbeu "Edifici maleït" 4.- El Barbollaire " Gavià " 5.- En XeXu " Oferta enganyosa"   La Tona havia passat molts cops pel carrer Freixenet, i coneixia de sobres la casa, però per més cops que hi passés, cada vegada, en veure aquell casalot enrunat, se  li commovia alguna cosa molt endins. Er...
Més informació

Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya

Imatge
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra.  Érem els cinc caminadors de la colla els que havíem volgut fer aquella travessa. Per sort, els que no tenien tantes ganes de caminar, ens venien a buscar amb cotxe  al final del nostre recorregut, on hi havia una zona de pícnic i barbacoes. I pensàvem fer un dinar tots junts. Vam sortir dissabte, i ens feia gràcia dormir al refugi, perquè en tants anys de córrer per aquelles muntanyes, no hi havíem estat, encara,  mai.  Feia 8 anys que s'havia inaugurat.  Quan vam arribar vam voler veure els llibres de registre, ens feia il·lusió veure si trobàvem noms coneguts. Mentre xafardejàvem desordenadament els llibres, l'Eduard es va fixar que en el primer llibre on totes les dates eren del 2017, l'última persona registrada (desconeguda per a tots) portava data d'un altre any 16/7/2022. Ostres, 16 de juliol, com avui. A cada llibre es repetia el misteri, el darre...
Més informació