Envoltats en la boira de la quotidianitat,
ens veiem encara, clars i nítids,
l'ànima sempre assolellada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
L'ànima assolellada, però el cel no acaba de fer net aquest any... talment com una metàfora del que vivim.
ResponEliminaSí molt metafòric el cel i el temps atmosfèric... tens raó.
EliminaLa quotidianitat ens ha format. L'extraordinari ens manté.
ResponEliminaLes quotidianitats tan necessàries, a vegades ho tapen tot. L'extraordinari s'ha de saber gaudir quan passa.
EliminaQuan sortim de la boira, el sol ens enlluernarà, cal que tinguem unes bones ulleres d'esperança preparades, per tal de no entrebancar-nos...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Res no dura per sempre ni la boira ni el sol...
EliminaLa boira ens tapa. Però sabem molt bé el que hi ha al darrere
ResponEliminaHo sabem, ho sabem...
EliminaBoira baixa fa volar
ResponEliminael sol ...
al cel!
Bona nit Carme.
Finalment aquest dia també va vilar el sol al cel.... bon cap de setmana, Pere.
Elimina