Embarcador



Vaig seure a l'embarcador amb paper i llapis,
preparada per a transformar
sensacions en paraules.

I pensava "groc"
com qui pensa en ells i a la vegada 
en  el color de herbes que moren damunt de l'aigua.
I pensava "riu"
com aquell camí inesgotable de l'aigua i de l'ànima fins al mar.
I escrivia, paraules molt senzilles:
Hivern i cel i branques buides i ombres que dibuixen la terra,
com el record de tants moments, 
com la llum en les mirades, 
com el despullament on ens reconeixem,  
com l'equilibri buscat entre tu i jo.

Comentaris

  1. Ens encomanes els pensaments Carme.
    Quina imatge més bella!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una fotografia del Ter a Colomers, d'aquest hivern passat. Gràcies Xavier!

      Elimina
  2. És fantàstic, quan et poses a transformar sensacions en paraules! És una de les formes de la felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les formes de felicitat fàcil d'aconseguir quan t'hi poses.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les sensacions que encomanen llocs plàcids com aquest, deu ser fàcil transformar-les en belles paraules...
      Bon diumenge, Carme.

      Elimina
    2. A vegades surten i a vegades no... però el lloc ajuda, segur!

      Elimina
  4. Carme, t'agraeixo que acostis aquests llocs que encomanen la pau i la bellesa. Rls ulls se n'hi van i el cor també. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, quina sort que vinguis i et vulguis emcomanar una mica de pau i bellesa! Una abraçada.

      Elimina
  5. M'agrada això de transformar sensacions en paraules. I que bé ho expliques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest diàleg sempre en dansa entre l'exterior i l'interior que expliquem cadascú a la seva manera. Gràcies novesflors.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars