Bastide-l'évêque, un poble de l'Aveyron.
Hi havia molta pau, en la calma del camp, el temps s'eixamplava i ens hi cabien moltes coses. La pluja anava i venia, però poc a poc, sense imposar-se.
Els ulls se'm feien petits per abastar tanta placidesa i tanta harmonia.
Temps era temps
que m'agradava pujar sobre un núvol.
Era un temps de núvols blancs,
suaus, flonjos, còmodes i consistents.
Ara els núvols s'han fet estantissos,
es desfant entre els dits,
es desfan entre sentiments.
Ja no permeten viatjar en ells.
Ara, em cal tocar de peus a terra, sempre.
Hi ha terres boniques per recórrer.
La meva, també.
Que bé t'ha quedat l'aquarel·la Carme. Hi ha bonics camins d'aquarel·la per recórrer. I inimaginables núvols per imaginar.
ResponEliminaMoltes gràcies pels horitzons de núvols que em regales...
EliminaPreciosa aquarerl·la. Fotos precioses. Moltes gràcies.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, per venir, Jordi!
EliminaNo m'estranya que als ulls els fos difícil d'abastar tanta bellesa...Són uns paisatges que eixamplen el cor i donen sensació de calma i placidesa...La nostre terra per a nosaltres és la més bonica del món!
ResponEliminaM'agrada l'aquarel·la...
Tot tant net, amb tan poca densitat de població!
EliminaNosaltres estem moooolt més atapeïdets... gràcies, M Roser!
Aquests pobles em tenen enganxat, no sé perquè però sempre tiro cap allà
ResponEliminaTenen moltes coses boniques i molt d'encant.
EliminaDigues la veritat! Aquests llocs no existeixen, només en la teua imaginació.
ResponEliminaQue no, que no, que em vaig copiar un viatge del Joan Gasull, ell també els ha vist.
EliminaJa veig que vas passar una setmana santa en un lloc de retirada, ben tranquil.
ResponEliminaSi, Xexu! Molt tranquil, però no vam parar, hi havia moltes coses a veure!
EliminaCaminem sobre terra però sense deixar de mirar els núvols.
ResponEliminaSi més no ho intentem...
Elimina