Passadís // Couloir de Pilar Valero

Divendres passat mentre em llegia dos poemes de la Pilar Valero, vaig jugar amb la tablet a interpretar-ne un en dibuix. 

Jo crec que, en la història del poema, guanya el color groc Van Gogh, i no sé si he aconseguit que en el meu dibuix també guanyi.

carme

Passadís

Pintaré amb grocs Van Gogh

la cambra que habito.

Esmicolaré ecos,

notes descalces

de simfonies prestades.

Posaré cuirassa

al laberint d'estàtues;

passadís de temps

que cobreix dies

amb capes de vellesa.

Tal vegada així apaivagui

el cor de la tragèdia,

conspiració velada,

màscara de llavis caiguts;

ferradura irònica,

de sort invertida.

..........................................................................Pilar Valero

Després,  el dissabte allà a la presentació, la Pilar ens va llegir un poema del seu llibre, traduït al francès,  com una primícia. Va dir que li feia il·lusió veure'ls traduïts al francès. I doncs jo, ara, n'hi regalo un altre. El mateix poema de la Pilar traduït per mi al francès.

Je paindrai en jaunes Van Gogh

la chambre où j'habite.

j'émietterai des échos,

notes dechaussées

de symphonies pretées.

J'habillerai en cuirasse

le labyrinthe de statues;

couloir du temps

qui couvre des jours

parmi des couches de vieillesse.

Peut-être ainsi j'apaiserai

le coeur de la tragédie,

conspiration voilée,

masque de lèvres tombés;

fer à cheval, ironique,

de chance inversée.