Passadís // Couloir de Pilar Valero

Divendres passat mentre em llegia dos poemes de la Pilar Valero, vaig jugar amb la tablet a interpretar-ne un en dibuix. 

Jo crec que, en la història del poema, guanya el color groc Van Gogh, i no sé si he aconseguit que en el meu dibuix també guanyi.

carme

Passadís

Pintaré amb grocs Van Gogh
la cambra que habito.
Esmicolaré ecos,
notes descalces
de simfonies prestades.
Posaré cuirassa
al laberint d'estàtues;
passadís de temps
que cobreix dies
amb capes de vellesa.

Tal vegada així apaivagui
el cor de la tragèdia,
conspiració velada,
màscara de llavis caiguts;
ferradura irònica,
de sort invertida.
..........................................................................Pilar Valero

Després,  el dissabte allà a la presentació, la Pilar ens va llegir un poema del seu llibre, traduït al francès,  com una primícia. Va dir que li feia il·lusió veure'ls traduïts al francès. I doncs jo, ara, n'hi regalo un altre. El mateix poema de la Pilar traduït per mi al francès.

Je paindrai en jaunes Van Gogh
la chambre où j'habite.
j'émietterai des échos,
notes dechaussées
de symphonies pretées.
J'habillerai en cuirasse
le labyrinthe de statues;
couloir du temps
qui couvre des jours
parmi des couches de vieillesse.

Peut-être ainsi j'apaiserai
le coeur de la tragédie,
conspiration voilée,
masque de lèvres tombés;
fer à cheval, ironique,
de chance inversée.






Comentaris

  1. Un color que es porta. Per imperatiu humà: el color Van Groc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten els teus jocs de paraules i concretament aquest color Van Groc!!!

      Elimina
  2. Una pintura una mica abstracte per a un poema- abstracció. M'agrada!

    ResponElimina
  3. És curiós, normalment d'un cuadre en treiem un poema, però tu has jugat a fer-ho a l'inrevés del poem n'has fet un dibuix. Un dibuix que conté l'essència del poema.
    Felicitats per la traducció al francés!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em resulta molt més fàcil d'una imatge fe un poema, que no,pas a l'inrevés, però també ho faig de vegades. Vaig ilustrar tot un poemari d'en Jordi Dorca. Demà us ho explico. Gràcies M Roser!

      Elimina
  4. Certament, en el teu dibuix guanya el groc, però està ple de connotació trista. No deixa veure la seva brillantor. Igual passa en el poema. Per tant, gran interpretació.

    ResponElimina
  5. Aquesta "màscara de llavis caiguts", la teva pintura hi lluita en contra, com ha de ser.

    ResponElimina
  6. Guanya i de bon tros, que no pari el groc fins que ells mateixos el puguin gaudir

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars