Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Jo si fos el somni, aterraria sobre l'escuma blanca, amb petals d'iris...Un jardí mariner!
ResponEliminaBon cap de setmana Carme.
El somnis, com les persones, a vegades són ben insegurs. Bon cap de setmana M Roser.
EliminaQue aterri sobre el meu cap, necessito el somni, per sortir a passejar ben pentinat.
ResponEliminaQue es faci ben gran i aterri arreu sobre la terra, al menys sobre la nostra.
EliminaPreciós, preciós. Res més.
ResponEliminaGràcies, novesflors.
Eliminaem penso que si sabrà aterrar entre els brins d'herba dels somnis
ResponEliminaL'espero amb candeletes i si pot aterrar, com diu en Xavier sobre el meu cap, també m'aniria bé.
EliminaJo preferiria que no aterrés enlloc i que continués essent un somni... Preciós tot plegat, Carme!
ResponEliminaTu si que ens saps de somiar... he, he, he... jo els voldria sempre fer aterrar tots. Gràcies, Montse!
EliminaQue no aterri mai. No és millor ni pitjor, és diferent🙃.
ResponEliminaDiferent del tot... 😃 ☁️☁️☁️
Elimina