Flors a la paret
 |
| estampats a la paret de la Casa Amatller |
Serà el meu temps singular, sense rellotge
el que ens dibuixarà a l'embolcall de l'ànima
tantes flors per obrir,
tants borrons per esclatar,
tantes fulles per guarnir-nos.
I en aquest trajecte no necessitarem
cap bitllet de tornada.
Serem arreu al mateix temps,
serem tothora on volem ser.
Una mica etern.
ResponEliminaQuina contradicció més bonica aquesta teva "una mica etern". Em fa pensar i sentir en tots els intents que fem les persones, per transcendir, per trobar respostes... una mica etern, la recordaré. Gràcies, Jordi.
EliminaSerem. No ho dubtem.
ResponEliminaQue bé, oscil·lar entre la subtilesa i la contundència dels dos comentaris.. Serem. no ho dubtem. Anem bé doncs!
Eliminai aquestes només cal regar-les amb paraules......
ResponEliminaUna bona manera de regar! Al menys per ami que m'agraden tant les paraules.
EliminaM'embadaleixen aquests escampats tipus William Morris. Jo també els voldria a casa meva! Jo també seria tothora on vull ser!
ResponEliminaSí, són tan bonics!! Suposo que si els veiéssim cada dia a la nostra habitació ens els miraríem amb uns altres ulls. Peròvistos així, te'ls quedaries.
EliminaLes flors ens marcaran el ritme del temps, a mesura que esclatin...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Serà el tic-tac silenciós i plàcid de les flors. Bon vespre, M Roser!
EliminaFlors que acompanyen el dia a dia i que mai no és marceixen.
ResponEliminaUn regal pels ulls! (tot i que com tu dius a la llarga deuen embafar una mica) ;-)
Sí, produeixen com una atracció especial...
Elimina