Relats Conjunts - Peces de Sixena

Peces del Retaule de Santa Anna
















Santa Anna estava enfadada. Havia viscut una vida difícil, no tant per ella, no. Més aviat per la seva filla, a qui s'estimava per sobre totes les coses. Se l'estimava més que al seu espòs Joaquim, que era un bon home pacífic i bon pare, però, que voleu que hi faci, com una filla no hi ha res. I sempre patint per ella, sempre amb aquesta vida al costat del seu petit i jove déu que li va portar tants problemes. Parir d'aquella manera, sense ajuda, sense ni l'aixopluc de casa ni l'experiència d'ella, de sa mare. Totes les mares del món volen estar vora la seva filla en un moment com aquest. Doncs no, ella no va poder. I aquell net eixelebrat, tan bo, tan just, que volia que tots fóssim iguals i ens estiméssim els uns als altres,  que va desafiar el poder i l'statut quo i acabar tant malament.  Un tip de patir i poc reconeguda arreu del món.

Quan algun artista la posava en un retaule o en un quadre o escultura, Santa Anna estava contenta perquè algú es recordava de la seva implicació personal en aquella història.  Però aquest retaule dedicat a ella, resulta va patir tant con ella. Va veure cremar el monestir que l'allotjava i va sentir els anys d'abandonament...  quina tristesa! Però un dia unes persones que estimen l'art, van comprar les peces i la van treure d'allà. La van estimar i la van cuidar. Estava contenta en aquell  museu de Lleida. Quan creia que s'havien acabat les desgràcies, van venir homes armats a desnonar-la d'on ella pensava que era casa seva i la van deixar empaquetada vora un aparell infernal que  li feia venir esgarrifances.  No, es veu que encara no s'han acabat les desgràcies.

Espera amb molta calma, que es faci justícia i que la retornin amb les persones que l'han estimat.

Comentaris

  1. Ui, que maco, aquest text, Carme! I que trist el que descriu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb un tema com aquest, nompodia sortir cap text alegre. Gràcies, Helena.

      Suprimeix
  2. Un relat magnífic escrit des del punt de vista de la protagonista del retaule. Entenem de sobres el seu patiment perquè en som molts que també esperem, amb més o menys calma, que es faci justícia (justícia de veritat) en aquest i en altres temes similars que ens afecten aquests dies.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. On deu ser la justícia de veritat? Sembla que ha fugit del nostre abast... esperem amb tota la calma que podem esperant alguna bona i pacífica manera de sortir-nos de tot plegat.

      Suprimeix
  3. Molt ben trobat,Carme. Aviat els perdem, els fills, encara que aquest va ser trenta anys a casa, que ja és molt. Suposo que va poder fer molta companyia a la seva àvia, però ja devia començar a dir coses d'aquelles que fan encongir el cor de les mares i iaies...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que sí, Olga, devia dir coses que devien fer patir, a jutjar per la història tal com la sabem. Però ell no es va fer enrere de res. Gràcies, Olga, una abraçada de tornada.

      Suprimeix
  4. trist i alhora reivindicatiu relat ! molt bo Carme!

    ResponSuprimeix
  5. Hi ha sers malvats que només pensen en fer mal i destrossar tot allò que toquen. L'enveja els corromp i no viuen ni deixen viure. Algun dia els homes de bona voluntat hi hauran de fer front.
    Un relat inspirador i que ens alça en revolta. Felicitats, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta és la història devla humanitat, repetida infinites vegades. La revolta la duem posada amb tantes injustícies. Ens falta trobar la ,anera de canalitzar-la d'una manera efectiva. Gràcies, Consol!

      Suprimeix
  6. Quina pena a la pobra Santa Anna, no la van deixar fer de iaia...Fins i tot després de tant de temps i patiments i quan ja era una mica feliç perquè se l'estimaven, l'han desnonada; segur que al seu nou emplaçament no hi estarà pas tan contenta.
    Bona nit, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que no està contenta, no... qui no voldria tranquil·litat després de tants anys?

      Suprimeix
  7. No sé què va convertir l'Anna en Santa, però en cas que no fos això, ara ja pot afegir al seu 'currículum' allò de màrtir.

    ResponSuprimeix
  8. D'allà on no n'hi ha no en raja.
    Fins i tot apliquen la testosterona a l'art. Amb l'ajuda dels tricornis, això sí.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens haurien de fer sants a tots, per la paciència que tenim...

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars