Etiquetes
Publicat per

Em creixen iris




Em creixen iris, 
dalt del terrat.
I a cada primavera
canvio el pentinat.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol11 d’octubre del 2017, a les 19:16

    Deixem que creixin els iris. Trenant primaveres.

    ResponElimina
  2. M. Roser11 d’octubre del 2017, a les 20:00

    Que boniques són les barraques de pedra seca i aquesta té un terrat molt florit ...Els arbres li donen aixoplug... Un poema molt de muntanya!
    Petonets. Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 d’octubre del 2017, a les 23:14

      L'haurévd'anar a fotografiar a la primavera, deu estar espectacular.

      Elimina
  3. Garbí2412 d’octubre del 2017, a les 10:21

    Hem de preservar tot el que creix en estat positiu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 d’octubre del 2017, a les 21:25

      I fins i tot regar-ho si podem... que ens creixin iris a tots els terrats...

      Elimina
  4. Elfreelang12 d’octubre del 2017, a les 12:39

    m'agrada que els iris et creixin i la imatge .....tan de bo neixin flors a cada instant

    ResponElimina
  5. Helena Bonals12 d’octubre del 2017, a les 16:03

    Sempre ets tu que escrius i sempre diferent. Et vas renovant amb un talent inesgotable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 d’octubre del 2017, a les 21:28

      Gràcies, Helena.
      M'afalagues... penso que mirar endins o mirar enfora s'expressa diferent, però la mirada sempre és la meva.

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog12 d’octubre del 2017, a les 17:44

    Quin poema més graciós, Carme! M'has fet somriure i això sempre s'agraeix.
    La fotografia és d'una gran bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 d’octubre del 2017, a les 21:30

      Vaig veure aquesta cabana, fa pocs dies, o sigui, ara, a la tardor. I la meva avidesa la imaginava ja plena de primavera amb el pentinat blau-lila dels iris. Definitivament hi hauré de tornar a la primavera. Gràcies pel somriure, Glòria, també s'agraeix rebre'l.

      Elimina
  7. Unknown12 d’octubre del 2017, a les 20:28

    Ahí está por cientos de años escondida, refugio de pastores y cada primavera luciendo su "iris".Maravilla de la naturaleza y el hombre a la vez. Mis felicitaciones Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 d’octubre del 2017, a les 21:32

      Antonio, me dejo cautivar por este tipo de cosas, ya ves... aunque sólo sea para aliviar otras. Gracias por tus palabras.

      Elimina
  8. Sergi13 d’octubre del 2017, a les 10:15

    Que maca la rima. Pedra secaaaaaaa!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars