Canyes



Busquem el refugi
de quan érem nins.
Amb quatre o cinc canyes
somriures endins.

El món s'esborrava
o el món era el bosc,
i en mig la cabana,
per seient un roc.

No hi havia passat
no hi havia futur
el moment, salvat,
com l'instant més pur.

Jo ara vull ser 
com aquells infants.
i pensar només
què tinc a les mans.

Comentaris

  1. Molt bonic aquest poema tipus auca...Quan erem quitxalla anavem a buscar canyes a la vora del riu i en feiem flautes, fletxes, bastons i tot el què se'ns ocurria , que donàvem per molt i segurament també haviem fet alguna cabana!

    No sé si demà podré venir i em sap molt de greu, però tota la setmana que vaig coixa i no sé si tinc un pinsament, una contractura...I és que fins dilluns no puc anar al traumatòleg, semblo la tiquis- miquis!!!
    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les canyes són molt atractives per a fer moltes coses...

      Que et milloris, M Roser! A la propera serà...

      Suprimeix
  2. aquests dies estic més pendent del món de fora que dins de la xarxa ...almenys el teu poema és un bàlsam per les ferides de l'ànima

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com tothom, Elfree, esztem pendent del carrer i del que passa a fora.

      Però per a mi sempre és un refugi, els moments que puc escapar-me, per llegir, per escriure. Petits moments de calma.

      Suprimeix
  3. Fas com jo quan a la feina, després de molta estona fent exercici guardant llibres, m'assec i em poso a fer coses creatives.

    Jo sempre vull ser com aquells infants.

    ResponSuprimeix
  4. Ahir et vaig deixar un comentari i veig que nos'ha publicat. Et deia que estic totalment d'acord amb el que diu Elfree.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors.

      Aquest format de blog, no marca cap diferència visual entre un comentari en procés d'escriure, i un comentari publicat i crec que això ens despista. També pot ser que blogger l'hagi perdut pel camí.

      Suprimeix
  5. Se m'oblidava. Espere que la presentació del llibre que vas fer ahir haja anat bé. Segur que sí.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, va anar bé, ens vam retrobar uns quants blocaires, no molts, però vam fer la presentació entre la gent de Torelló i els blocaires i un dinar en petit comité. Contents i feliços dels nostres projectes literaris, tots plegats.

      Suprimeix
  6. Prop de la riera el vent gronxa suaument el canyissar.
    Han fet una cabana els infants.
    Una estona d'enyor o d'alegria en recordar
    tants anys que ens han fet grans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tants anys... com passen! Però el record persisteix.

      Suprimeix
    2. Quin poema més maco, ens transporta a quan érem petits, que no calia tenir tantes coses per ser feliç.

      Suprimeix
    3. Aleshores era fàcil, al menys per a mi. Ara no ho és tant. Al menys gaudim del record.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars