Mocador petit de fer farcells



Un farcellet de mida petita.
Amb dues roses per fer-ne el nus.

Hi cap un pou, i tanta aigua amagada.
Hi caben flors tot guardant els secrets.
La casa de llum, amb la finestra blava.
Blava d'un cel, que d'un sol glop s'ha pres.



Una casa i un pou a Canapost

Comentaris

  1. Un pa de pagès,
    la meva figura,
    i vull que em cobreixi
    tan bella envoltura.
    *
    Lo Gayter del Balcó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Olga!
      Portes dins un Gayter sempre molt divertit!!

      Elimina
  2. I com sempre moltes històries en aquest racó que es poden guardar en el farcellet.

    ResponElimina
  3. M'agrada moltíssim com jugues amb el motiu de l'aigua!
    Tanta aigua amagada, jo també la tinc, crec que tothom que es pugui considerar poeta la té.
    El blau que el poema es veu d'un glop...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'agrada molt la teva interpretació, Helena. Gràcies!

      Elimina
  4. No sabria dir què m'agrada més, si el poema o el mocador. Són deliciosos tots dos!
    Eureka! Acabo de descobrir com fer-me seguidora d'aquest blog! Fins ara se m'escapaven les teves entrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, tot funciona una mica diferent i hi ha moments que em penedeixo d'aquest format. Però mica en mica m'hi vaig acostumant. Tenir la barra lateral amagada queda molt elegant, però és poc pràctic...

      M'alegro que l'hagis trobat!

      Elimina
  5. Quin mocador tan rebonic...Si el què embolica és una petita joia, no cal pas que sigui més gran, el mocador en si, ja és un regal preciós! I segur que guarda bé els secrets!
    He estat uns dies sense escriure, perquè va petar el disc dur del meu ordinador!!!

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben tornada a la connexió, doncs! Que bé que ja ho hagis resolt!
      A dins un llibre...
      Petonets, M Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars