Un farcellet de mida petita.
Amb dues roses per fer-ne el nus.
Hi cap un pou, i tanta aigua amagada.
Hi caben flors tot guardant els secrets.
La casa de llum, amb la finestra blava.
Blava d'un cel, que d'un sol glop s'ha pres.
Una casa i un pou a Canapost
On hi cap un llibre hi cap tot
ResponEliminaM'agrada aquesta frase!
EliminaUn pa de pagès,
ResponEliminala meva figura,
i vull que em cobreixi
tan bella envoltura.
*
Lo Gayter del Balcó
Gracies, Olga!
EliminaPortes dins un Gayter sempre molt divertit!!
I com sempre moltes històries en aquest racó que es poden guardar en el farcellet.
ResponEliminaQuè faríem sense les nostres històries?
EliminaM'agrada moltíssim com jugues amb el motiu de l'aigua!
ResponEliminaTanta aigua amagada, jo també la tinc, crec que tothom que es pugui considerar poeta la té.
El blau que el poema es veu d'un glop...
Sempre m'agrada molt la teva interpretació, Helena. Gràcies!
EliminaNo sabria dir què m'agrada més, si el poema o el mocador. Són deliciosos tots dos!
ResponEliminaEureka! Acabo de descobrir com fer-me seguidora d'aquest blog! Fins ara se m'escapaven les teves entrades!
Doncs sí, tot funciona una mica diferent i hi ha moments que em penedeixo d'aquest format. Però mica en mica m'hi vaig acostumant. Tenir la barra lateral amagada queda molt elegant, però és poc pràctic...
EliminaM'alegro que l'hagis trobat!
Quin mocador tan rebonic...Si el què embolica és una petita joia, no cal pas que sigui més gran, el mocador en si, ja és un regal preciós! I segur que guarda bé els secrets!
ResponEliminaHe estat uns dies sense escriure, perquè va petar el disc dur del meu ordinador!!!
Petonets, Carme.
Ben tornada a la connexió, doncs! Que bé que ja ho hagis resolt!
EliminaA dins un llibre...
Petonets, M Roser