Els nostres trens
En els trens del Vallès, a més a més de viatjar puntualment,
a vegades, viatgem acompanyats de Pere Quart.
I em fa venir ganes de dialogar amb ell:
El meu bosc no és tan espès
i té tres pins, no pas quatre.
Els turons ja s'han malmès
però no ens deixarem abatre.
Com el Vallès no hi ha res.
Ell també dialogava amb "La vaca cega" i amb Espriu. És un bon exercici, i te n'has sortit!
ResponEliminaGràcies, Helena. Em va fer gràcia trobar això al ten. Els agafo sovint i no ho havia vist mai, crec que és una novetat.
Eliminaviatjar amb tren i rememorar poemes ....sublim ! com el Vallès no hi ha res ! sí senyora!
ResponEliminaCadascú s'estima el que és seu i més proper, oi?
Eliminareinterpretar paisatges amb els teus dibuixos i reinterpretar poemes ....la Carme té "charme"
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!!
EliminaMolt ben re-interpretat, Carme. Amb un final d'esperança.
ResponEliminaQuan traspassin rodalies de Renfe a la Generalitat (o millor encara, a la República Catalana) omplirem els vagons de bells poemes.
Aquests trens al menys funcionen bé!!! I a sobre són poètics!
EliminaSuposo que cadascú troba la seva comarca amb els boscos , els prats, els rius, els turons...La més bonica del món!
ResponEliminaUn tren amb poemes per a poder amenitzar el viatge, em sembla una bona idea.
Bon vespre, Carme.
El Vallès pobret, està molt desmanegat, ja. Al poema m'ha sortit que els turons s'han malmès, però la realitat és que els turons aguanten més, perquè han estat protegits, perquè hi ha Collserola... etc... ara, bé, la plana si que està malmesa...
EliminaQue es noti aquest orgull vallesà!
ResponEliminaNo ens en sabem estar....
Elimina