Lliris



Sento, avui, el silenci de la nit
i el silenci de les flors 
amb el seu color carbassa 
com dormen en el full.
I res no em pesa...
Marxaria, però no gens lluny. 
Només en un indret auster i buit
on la calma m'inundés les hores.

Per retrobar -nos a la cruïlla... 
mentre lleugers, sense cap càrrega, 
obrirem camins encara no dibuixats.










Comentaris

  1. si podem dibuixar-nos els nostres propis camins almenys els farem a la nostra manera i caminarem al lloc escollit

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre ens hauríem de dibuixar els camins a la nostra menera...

      Suprimeix
  2. Dibuixar nous camins, caminar lleuger. És com tornar a començar o potser una pausa ... introspecció, retrobament.

    Bona tarda Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, una pausa, un mirar endins, una calma necessària...

      Suprimeix
  3. Les teves flors dormen al full, que bonic...Encara que sigui de nit, pots dibuixar el teu propi camí, perquè les flors taronges, faran de fanalet...I tot en silenci!!!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades, miro un dibuix o una foto que vull posar en un post i sembla que parlin, que em suggereixin les paraules. Aquest cop no... les flors callaven tant que vaig pensar que dormien.

      Suprimeix
  4. Un poema silenciós, que no desperti les flors. Que bonic entrar a camins encara no dibuixats.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les flors no es van despertar mentre escrivia, no... esperem saber dibuixar bé.

      Suprimeix
  5. Marxa de puntetes i deixar una presència silenciosa.

    ResponSuprimeix
  6. A mi tampoc m'interessa de marxar lluny. I també m'agrada l'austeritat. Com aquests lliris, gens exòtics, gens carregats, però tan bells.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És un gust trobar algú que no li interessi marxar lluny, avui en dia que tothom somia viatges a tothora...

      La senzillesa subtil de les flors un exemple constant.

      Suprimeix
  7. He passat aquí des de l'antic blog. Aquest deu ser un nou format de blog. Estic tan fora que avui he volgut dir alguna cosa en el meu perquè no passés un any. Et saludo i a veure si faig realitat el entrar més- Boniques flors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per passar per aquí, M Antònia. Benvinguda al nou blog. Si estàs fora dels blogs, segur que vol dir que les teves pintures i les teves activitats en general, ja et són suficients i no necessites dur-les fins aquí. Cada cosa té el seu temps...

      Suprimeix
  8. Sempre fa de bon gust anar dibuixar camins a mesura que caminem en el nostre viatge cap a Ítaca..

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I si no... com a mínim la il·lusió de pensar que els podem dibuixar. Cal intentar-ho sempre.

      Suprimeix
  9. marxa a la vora a un indret proper però tranquil i amb la contemplació dels lliris tant bufons.....que més es pot demanar?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades marxar és molt més complicat del que sembla... però tens raó... potser no cal demanar res més...

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars